Saltar al contenido.

Entradas de la Categoría ‘Coses de la vida’

La dona viatjera. L’aventura de viatjar sola

Encara que sigui una tendència a l’alça, cada dia són més les dones que es llencen a l’aventura de fer un viatge sense més companyia que el seu equipatge. Viatjar sola continua sent un tema que segons el destí escollit, pot generar algunes controvèrsies, pors i/o inseguretats. Avui aprofitem que se celebra el Dia Internacional de la Dona per recordar com ha canviat la forma de viatjar de les dones i destacar alguns dels seus principals avantatges. A més, descobreix amb nosaltres els millors recursos si estàs pensant en viure aquest tipus d’experiència.

Ja sigui per por a llocs desconeguts, per la falta de costum o per la mala “fama” d’alguns destins turístics, prendre la decisió de viatjar sola no és una cosa que es faci a la lleugera. No obstant, disfrutar d’un viatge en solitari és molt més habitual, senzill, enriquidor i segur del que pot semblar en un primer moment. Alguns dels seus principals avantatges? El creixement personal, l’experiència cultural, la sensació de llibertat i encara que sigui difícil de creure, l’acompanyament de persones que et trobaràs pel camí que fins i tot, et donaran un cop de mà en cas que ho necessitis. I és que, a menys que vulguis disfrutar expressament del teu viatge en solitari, mai et sentiràs sola.

Però aquesta tendència que cada vegada guanya més adeptes i que en la majoria de les circumstàncies està considerat com un fet totalment normal, fa fins poc temps era quelcom impensable. Avui, 8 de març, Dia Internacional de la Dona, recordem com ha canviat el concepte de viatjar de les dones i cal destacar algunes dades curioses.

women feminist GIF by Libby VanderPloeg

Dones viatgeres de tot el món

Sabies que?

Fins el 1981 les dones tenien que demanar permís al seu marit per poder treballar, tenir un compte corrent en el banc, obrir un negoci…i per tant, treure’s el passaport o el carnet de conduir per poder viatjar era quelcom impossible. És més, fins aquesta data, la dona soltera se la comparava com una menor i no podia sortir de casa sense el consentiment “patern”. Encara que viatjar no era una cosa molt habitual com a l’actualitat, per la dona era quelcom prohibitiu en tots els sentits.

Els millors recursos per emprendre un viatge

En els últims anys han sorgit una infinitat d’agències i propostes motivades “només per a elles”, una tendència que està in crescendo. I poden ser dones en totes i cada una de les circumstàncies, hi ha ofertes per a tots els gustos i situacions: dones solteres, divorciades o separades; dones que tenen parella, però que no comparteixen els mateixos gustos a l’hora de viatjar, dones que, en un moment determinat volen viure una experiència única i prefereixen fer-ho soles, o fins i tot, dones que prefereixen la opció de viatjar en grup amb persones del mateix sexe i que es trobin en la mateixa situació o compartir gustos o interessos.

Necessites ajuda a l’hora d’organitzar el teu viatge? L’agència focus on women , dedicada a organitzar viatges i experiències amb un únic objectiu de donar a conèixer la cultura de la dona al món; Wom, una agència de viatges únicament per dones “aventureres”, la web Viajosola.com, plataforma que posa en contacte a persones amb les mateixes inquietuds i que tenen l’oportunitat de compartir i expressar les seves pròpies experiències, preocupacions i motivacions.

A més, existeixen molts blogs i webs testimonials on les dones troben respostes els seus dubtes, fins i tot, els quals comparteixen les seves experiències amb agències de viatges especialitzades en el món femení: viajandoporahi.com, mujeryviajera.com… són alguns exemples de l’àmplia oferta que es pot trobar a la xarxa.

Només un consell abans de llançar-te a l’aventura i viure la teva primera experiència en “solitari”: Vigila que enganxa!

La tradició de les Festes Nadalenques

Per Nadal cantem, estimem, regalem…com fem tot l’any.

L’època Nadalenca que encetem està farcida de tradicions. És un moment de l’any que tenim més present els nostres éssers estimats que ja no hi són, i que voldríem tenir a prop per poder-los estimar, conversar o obsequiar.

Algunes de les tradicions més boniques són les que van acompanyades de música i cant. Cantem per cagar el Tió, el dia de Nadal, els Pastorets, la Cavalcada de Reis… Sentim nadales pels carrers, s’organitzen concerts i recitals.

Les tradicions de Nadal a Catalunya:

El Nadal és una festa d’origen religiós que se celebra el 25 de desembre i commemora el naixement de Jesucrist. L’origen d’aquesta celebració, però, prové del món pagà, ja que coincideix amb el solstici d’hivern en què el dia comença allargar-se de nou. Cada país té les seves pròpies tradicions.

Com se celebra el Nadal a casa nostra?

13 de desembre, Santa Llúcia

LV_20111209_LV_FOTOS_D_54239987790-992x558@LaVanguardia-Web.jpg

Aquest dia, preludi de les festes de Nadal, començava antigament la Fira de Santa LLúcia. Actualment, la data s’avança i comença cap a finals de novembre. Arreu del país s’organitzen fires on es posen a la venda els arbres de Nadal, les figures del Pessebre i tota l’ornamentació de les festes nadalenques. La fira sol durar fins al dia 24 de desembre. A Vic la Fira de Santa Llúcia té lloc els dies 15 i 16 desembre a la Plaça dels Màrtirs.

24 de desembre, Caga Tió

Aquesta és una de les nits màgiques de l’any, especialment pels més petits de la casa. El tió és un personatge nadalenc molt important que té relació amb l’arbre de Nadal nòrdic. Es creu que es pot relacionar el tió amb el fred de l’hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc.

Qué-es-el-caga-tió-de-nadal.jpg

L’escalfor i la llum d’aquestes fustes o tions cremant eren el millor regal que es podia rebre en les glaçades nits de desembre; d’aquí vindria la idea que un tronc de fusta es considerés un element màgic, capaç de fer regals.

Més endavant, la llum i la calor del tió van començar a transformar-se en altres tipus de regals, com ara dolços, torrons i neules. A mesura que van anar passant els anys, aquesta tradició va anar evolucionant fins a transformar-se en la que coneixem avui dia: un tronc decorat amb una cara, potes, manta i barretina.

Uns dies abans de Nadal, es tria un tronc, que es disfressa, s’abriga i s’alimenta fins al dia 24 a la nit o al 25 al migdia. El tió es tapa amb una manta, es col·loca a la vora del foc, i els nens i les nenes ( i molts adults també) piquen el tronc amb bastons i canten una cançó perquè el tió cagui els regals que té amagats. Finalment s’aixeca la manta que el cobreix i s’agafa el regal que ha cagat.

25 de desembre, dia de Nadal

Segons les tradicions paganes, la celebració del Nadal està dedicada al solstici d’hivern, que el crisitanisme va transformar donant-li un caire religiós i convertint-la en el dia en què va néixer Jesús.

És típic fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules…També es fa una llarga sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales, es juguen llocs de taula o fins i tot es fa un bingo.

mini-Escudella-i-carn-d´olla.jpg

Escudella i carn d’olla

Les dites més típiques del dia són:

  • Per Nadal, cada ovella al seu corral!
  • Per Nadal, qui res no estrena res no val!

Els Pastorets, el pessebre i el pessebre vivent

Ben tips de menjar i amb alegria, la tarda del dia de Nadal, s’acostumava a anar a veure la representació dels Pastorets. En alguns pobles encara perdura aquesta tradició. És una obra de teatre que explica la història del naixement de Jesús. A Osona cal destacar els Pastorets de Torelló, Roda de Ter i Vic.

torello.jpg

Els Pastorets

El pessebre també és l’escenificació del naixement de Jesús que es reprodueix en figures de plàstic. Un dels elements més característics del pessebre és el caganer. Aquesta figura es troba amagada en un racó, darrere d’un arbre, on fa les feines a l’aire lliure. Va vestit, normalment amb camisa faixa i barretina vermella. Aquest representa la salut, la felicitat i la prosperitat.

En aquests darrers anys s’ha estat implantant a Catalunya els pessebres vivents, que escenifiquen els fets nadalencs en paratges emblemàtics de cada població i amb persones com a figures. A Osona destaca els pessebres vivents de Tona i Rupit.

26 de desembre, Sant Esteve

És una festivitat considerada com una continuació del dia de Nadal, es tracta de poder-se reunir amb la resta de la família amb qui no s’ha pogut estar el dia de Nadal. A Catalunya també és un dia festiu.

1354295091442.jpg

El dia està centrat en el dinar; i s’aprofiten les restes del dinar de Nadal; i per això se solen fer canelons.

31 de desembre, l’Home dels nassos i Cap d’Any

Se sol explicar als nens que aquest dia surt l’Home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l’any. Com que sovint els costa entendre el joc de paraules, fa que s’imaginin un persontage estrafolari i una mica terrorífic que només poden veure aquest dia.

També és el dia que es fan els preparatius per acomiadar l’any vell i rebre l’any nou. Es fan sopars sofisticats i elaborats amb els amics i la família, s’organitzen balls de festa i es menja el raïm. A Catalunya és tradició menjar dotze grans de raïm, seguint les campanades que toquen a les 12 de la nit.

5 de gener, Cavalcada de Reis

Aquest vespre arriba la Cavalcada de Reis de l’Orient. Els petits de la casa s’apleguen pels carrers on ha de passar la comitiva. A molts llocs, els nens porten fanalets amb què il·luminen tot el recorregut i se sol cantar la cançó dels Tres Reis, que a cada lloc té versions diferents.

934177_M.jpg

Mentre passa la cavalcada, els nens donen la carta als Reis o als Patges Reials, on han escrit la llista amb les joguines que desitgen i els regals per a tota la família i on han fet una declaració de bones intencions per a l’any que s’inicia. Durant la nit quan Ses Majestats reparteixen els regals es deixa una mica de menjar i beure per als Reis i el seu seguici i també pel bestiar que l’acompanya.

6 de gener, dia de Reis

És el dia de la mainada per excel·lència. Sovint, nerviosos, es lleven molt d’hora per descobrir què és el que els han deixat. Durant el dia es va passant per les cases dels parents (padrins, oncles, avis…) a recollir altres regals que també els han deixat.

El dinar de Reis ja és l’últim d’aquestes dates. És tradicional el típic tortell de Reis, fet de massapà, on hi ha una fava i un rei amagats i, al mig, una corona daurada. Qui trobi la fava haurà de pagar el tortell i qui trobi el rei és qui portarà la corona.

Tortell.jpg

Bones Festes i Feliç Any Nou!

 

Viatjar sol, per què no?

T’has plantejat mai de fer un viatge sol, pel teu compte i sense companyia? T’has tirat enrere només pensar que pot ser avorrit? O potser et fa por? O simplement no et crida l’atenció. Deixem enrere tots aquests pensaments i la por a la “soledat” i lo desconegut per descobrir un món que probablement t’omplirà més del que et penses. Qualsevol destí és bo. El que més importa en aquesta aventura ets tu.

pexels-photo-1046896.jpeg

Temps per conèixer-se a un mateix:

Pot ser una experiència més que positiva viatjar sol només pel fet de tenir més temps per tu i conèixer-se millor a un mateix. Molt sovint no tenim temps per nosaltres mateixos; la feina, activitats, vida social, relacions socials…Això fa que no tinguem temps de gaudir de nosaltres mateixos. No s’ha de tenir por de la soledat, sinó que l’hem de saber aprofitar. Passar temps pel nostre compte, reflexionar, valorar les coses que ens fan ser com som, aprofitar fer coses que no fem habitualment. I què millor fent-ho viatjant!

Llibertat absoluta:

Tu decideixes. Tu tens el control del teu viatge: quan menjar, a on anar, quant de temps estar en un lloc… A qui no li agrada això? Això ens ajudarà obrir-nos al món i les oportunitats que ens podem trobar en el camí. La sensació de llibertat és una de les coses que més valoren les persones que emprenen un viatge sense acompanyant.

pexels-photo-1008155.jpeg

Enfrontar-se a la por:

La vida en general és una constant successió de reptes dels quals ens hem d’enfrontar i la por no fa més que generar obstacles. Viatjar sol és una experiència més en què la por ha de quedar al marge. Enfronta’t-hi com un repte diferent en què descobriràs coses noves de tu mateix i en què tindràs un contacte diferent amb el món i amb els viatges.

Explotar el teu costat creatiu:

No havies pensat mai que viatjar sol pots treure la teva vena artística? Viatjar és sempre inspirador. La fotografia, la pintura, l’escriptura, el dibuix, la música….sigui quina sigui la teva temàtica artística.

pexels-photo-1051076.jpeg

Obrir-se al món i conèixer gent nova:

Tant si viatges sol com acompanyat pots conèixer gent nova, però no de la mateixa manera. Tal com passava amb la llibertat de prendre decisions, al viatjar sol treuràs la teva personalitat més autèntica i voldràs socialitzar i conèixer altres experiències. La gent local també tindrà interès per la teva experiència i voldrà saber més de tu.

T’han entrat ganes d’aventurar-te i viatjar sol? Simplement per la quantitat de vivències, aprenentatges i noves sensacions que et trobaràs seran enriquidores. Descobriràs noves maneres de passar el temps, de conèixer altres llocs i d’estar amb tu mateix. També aprendràs de les dificultats i reptes que la teva pròpia experiència et pugui presentar. Viatjar és disfrutar!

Idees pel dia del Pare

Dia del pare

El dilluns vinent és el dia del Pare. Sabem que no és necessari demostrar res en un dia en concret, però aprofitem des de l’hotel J.Balmes Vic donar-te alguna idea per celebrar-ho amb una de les persones que més estimes en aquest món.

Esmorzar. Començarem el dia amb energia. Si el teu pare treballa segurament esmorza cada dia cuita-corrents. Tant si aquest dia treballa com si no, li donarem el gust de preparar-li. Així quan es desperti tingui l’esmorzar preparat.

Regals. Depèn de cada família la tradició de regalar o no en aquesta data. Però un petit detall no estaria de més. Encara que sigui fet a mà, de quan érem petits a l’escola a l’assignatura de plàstica que fèiem un regal fet de manualitats.

El pla del dia. Li pots preguntar al teu pare què vol fer? Segur que t’apassiona l’idea d’anar al camp amb la família o simplement fer un passeig o prendre alguna cosa amb els teus. Tots aquests petits detalls es van perdent a mesura que ens fem grans.

Menjar. És un bon moment per portar-lo en un bon restaurant. Coneixem pocs pares que no siguin de bon menjar. Li compensarem amb un bon àpat. Que es posi les botes.

Descans. Tants anys treballant el final fan efecte. Per què no oferir-li un sessió de massatges o una nit d’hotel? A l’hotel J.Balmes Vic trobarà el descans total i se sentirà com a casa.

Una carta. Moltes vegades ens falta demostrar de com estimem el nostre pare, ja sigui per timidesa o perquè estem convençuts que ell ja ho sap i ens oblidem de demostrar els nostres sentiments. Que ets tímid o et fa vergonya, escriu una nota senzilla.

D’idees n’hi ha moltes, però de pare només n’hi ha un. Així que esforça’t i fes que aquest dia sigui especial. Des de l’hotel J.Balmes Vic et donem aquestes idees, però segur que tu saps com sorprendre’l. Demostra-ho!.

La tradició de Tots Sants

La tradició de Tots Sants

Arriba el fred, la nit s’allarga, la natura entra en una època de mort aparent i els pagesos acaben les collites de la temporada. No és d’estranyar doncs que des de l’antiguitat moltes cultures celebressin el dia de record dels morts durant aquestes dates.

Motiu

Tots Sants representa la memòria dels nostres avantpassats, amb elements i rituals que provenen del cristianisme i de la cultura celta.

Origens

La festa de Tots Sants és l’herència d’una celebració celta. Durant la celebració del Samhain (que en gaèlic vol dir “fi de l’estiu”), dedicaven l’1 de novembre als esperits de les persones mortes que es deia el Dia dels Esperits, perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

La reconversió al cristianisme

El cristianisme es va apoderar del Vell Continent i va destruir la majoria dels símbols i tradicions d’altres cultures. En el món cristià la celebració té l’origen al segle VII, concretament en la dedicació del Panteó de Roma-temple pagà dedicat a tots els déus- a la Mare de Déu i a tots els màrtirs per part del papa Bonifaci IV. Més tard, al segle IX, la festa es propagà per tot l’occident gràcies a Gregori IV. Les tradicions que veneraven els morts van haver d’adaptar-se a les dates i a recordar els difunts d’una manera cristiana, és a dir, anant a missa i als cementeris.

La castanyada:

A casa nostra tenim el costum el dia de Tots Sants de menjar castanyes cuites, panellets dolços, fruita confitada i moniatos amb una mica de moscatell o mistela. Aquesta tradició es deu a què en el dia de Tots Sants les campanes tocaven a morts durant tota la nit, i tothom del poble havia de participar en el repic de les campanes, i per això menjaven aquests aliments, que són altament energètics. Menjar castanyes a la tardor té un origen prehistòric, ja que aquests aliments eren bàsics per als homes primitius en aquesta època de l’any. Així, cada tardor, quan les castanyes cauen de l’arbre, hi havia moltes celebracions per collir-les i es feien rituals.

TotsSants17

Sabies que…?

Tots els àpats tradicionals que es fan l’1 de novembre, el dia de Tots Sants, són al.lusius a l’eternitat, perquè es creu que les ànimes dels morts ens visiten. Per això, s’hi consumeixen productes fets amb ingredients de llarga durada, com la fruita seca o panellets. D’altra banda, el dia 2 són els vius que visiten els morts per retre culte a la seva memòria.

El Ball de les Bruixes de Viladrau:

Des de l’any 1997, i dins els actes de la Fira de la Castanya de Viladrau, el 31 d’octubre, tot just comença a entrar la Nit de Tots Sants, Viladrau commemora un dels episodis històrics més tràgics: la Persecució de les Bruixes.

Expliquen les llegendes que tot començà la nit de Tots Sants de l’any 1617 en una junta de Bruixes, celebrada a Sant Segimon. Segles després, a l’actualitat, segueix a la Plaça Major de Viladrau.

El Ball de les Bruixes és una representació popular, un espectacle teatralitzat de música, dansa, llum i foc que commemora els judicis de les bruixes de Viladrau entre els anys 1618 i 1622.

T’ho perdràs ?

Biblioteques, el nou espai per treballar

teletreball.jpg

És el moment de tornar a la feina després de les vacances. Moment de tornar a la rutina i adaptar-se al món laboral. Encara no és molt habitual però moltes empreses ja utilitzen la modalitat de teletreball, o treball a distància, entre els seus treballadors que s’afegeixen als professionals freelance, autònoms i treballadors que per un motiu o un altre, es veuen obligats a treballar des de casa. Les opcions per teletreballar poden ser vàries entre aquests professionals, des de casa, llogar una oficina o buscar un centre de coworking o des de la biblioteca. Les biblioteques deixen de ser un lloc exclusiu només per llegir i estudiar i per estudiants en general i es converteixen en un lloc perfecte per treballar. T’expliquem perquè:

Sortir de casa: Molts experts coincideixen que és molt millor i productiu sortir de casa. Les raons poden ser moltes, però les més importants són: l’oportunitat de desconnectar i separar mentalment la feina de casa teva. En moltes ocasions això no és possible degut als alts preus que suposa llogar qualsevol espai, i per tant, les biblioteques es converteixen en un aliat perfecte per aconseguir aquest objectiu. Qualsevol biblioteca és gratuïta i t’ofereix la possibilitat de sortir de casa i disfrutar d’un espai tranquil per poder treballar.

Comoditat: Qualsevol biblioteca t’ofereix les condicions perfectes per disfrutar d’una jornada laboral tranquila: silenci, cadires còmodes en la majoria dels casos, espai suficient i tranquil.litat. Altres comoditats extres que et poden oferir: wifi gratuït, aire acondicionat durant l’estiu, calefacció a l’hivern, etc.

Fugir de les distraccions: Treballar a casa implica un exercici (de vegades difícil de controlar) de disciplina i voluntat. Tenir que seguir un horari, centrar-se en la feina, saber quan és el moment de parar, no cedir en les feines domèstiques pendents, o fins i tot, evitar la temptació d’anar a la nevera per fer un mossec… Anar a la biblioteca com el que està obligat a treballar en unes oficines ( a més de fer-ho amb un horari determinat) és una idea excel.lent a l’hora d’organitzar la jornada laboral. A més a més, si et ve de gust menjar alguna cosa o prendre un cafè, moltes disposen de cafeteria pròpia o n’hi ha alguna ben a prop o màquines de vending.

Relacionar-se amb els altres: Molts professionals que treballen a casa asseguren que treballar des de casa pot ser un avantatge (no tenir que perdre temps per arribar a la feina ja sigui agafant el cotxe o amb transport públic, a més, d’estalviar diners), però passar-se tot el dia a casa sense parlar amb ningú pot arribar a ser molt trist i avorrit. Per això, posa’t el despertador i vesteix-te com si anéssis a la feina, agafa el portàtil i vés a una biblioteca. Segurament trobaràs altres teletreballadors i et podràs relacionar amb ells compartint interessos i, fins i tot, buscar sinèrgies.

Reconciliar-se amb la lectura: Una idea meravellosa pot ser aprofitar el teu nou “centre de treball” per aconseguir un nou propòsit: reconciliar-se amb la lectura. Qualsevol biblioteca posa a la teva disposició un ventall de llibres de tot tipus per llegir. Tant a nivell personal com si vols profunditzar en les teves competències tècniques, pots trobar llibres de sobres per tornar (si en algun moment ho vas perdre) el bon hàbit de la lectura.

Per tant, si ets una de les tantes persones del nostre país que treballa per compte propi o en modalitat de teletreball, no ho dubtis. Surt de la monotonia i aprofita els avantatges que t’ofereix qualsevol biblioteca del teu poble o ciutat. T’animes a provar-ho?

A %d blogueros les gusta esto: