Conreat des de molt abans de la invenció de la sopa d’all -estem parlant d’uns 20.000 anys enrera, dia amunt, dia avall-, l’ordi ha servit per alimentar la població, el bestiar i per a fer cervesa.
El blat va venir més tard, fa uns sis mil anys. Tant l’un com l’altre ens van arribar des de Mesopotàmia i Egipte, de la mà dels romans. Al seu voltant hi ha un munt d’oficis relacionats amb el conreu, la mòlta i la cocció.
Antigament, els molins fariners eren accionats per la força de l’aigua. Per aquest motiu, sempre es trobaven a la vora d’un riu, canal o salt d’aigua. Amb l’electricitat, les grans farineres del segle XX ja no tenien aquesta limitació.
Edifici multiús.
A Vic (Osona), trobem la farinera Sant Jordi, recentment reconvertida en equipament cultural.
L’edifici, conegut popularment com La Catalana, havia estat inicialment una fàbrica per a l’elaboració…
Està clar que, si amb prou feines me’n recordo dels noms i cognoms de la meva família, exceptuant el cercle més proper, poques il·lusions d’èxit em puc fer cercant informació d’un llinatge que va existir tres segles enrere o més.
Un dels nombrosos i destacats edificis que hi ha a la plaça del Mercadal de Vic (Osona) és la casaMoixò. Ja està, fins aquí és tot el que puc saber amb certesa. La resta, fins i tot la data real de la construcció, són només conjectures.
El que sí que queda clar és que, al segle XVI, la façana no era com actualment la podem contemplar. Per exemple, els balcons i la galeria superior els van afegir en alguna remodelació posterior, potser a principis del segle XX.
Ocell, peix o gat?
El mot moixó, segons on ens trobem, pot servir per a designar un ocell petit, especialment a les…
El poble de Vilanova de Sau està dins de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. La personalitat d’aquest espai rau en l’embassament de Sau i en els boscos i cingleres que l’envolten. El paisatge predomina les vegetacions centreeuropees i mediterrànies i per les espectaculars cingleres de roca nua.
Com arribar-hi:
Sortiu de l’Eix Transversal (C-25) per la sortida 187 (Calldetenes/ Sant Julià de Vilatorta/ Folgueroles) i agafeu la carretera N-141d. Un quilòmetre després de passar Vilanova de Sau trobareu l’àrea d’esplai dels Vernets de Ca la Marta, punt d’inici de la nostra excursió. Aquesta àrea és també actualment una zona de picnic i zona d’acamapada lliure de caravanes. Molt aconsellable a l’estiu perquè és una zona molt ombrívola i s’està molt fresc.
Recorregut:
És una ruta circular que es pot començar des de Vilanova de Sau coincident amb el GR 2 i GR 151 o bé, pel corriol del Cargol, que era l’antic camí per anar a l’ermita de Santa Margarida d’Ardola. Si es comença per un costat, es torna per l’altre o l’inversa. Nosaltres la vàrem fer començant des de Vilanova de Sau. Des del pàrquing, agafarem el camí que travessa unes feixes poblades d’avets conegut com la ruta dels arbres.
Tot just arribar al poble des de l’àrea d’esplai de Vernets de Ca la Marta, trobarem l’església de Santa Maria; aquesta és una bonica isglésia romànica que corona tot el poble.
Església de Santa Maria
Travasserem tot el poble fins a trobar-nos un corriol coincident amb els GR 2 i GR 151 i a pocs metres haurem de creuar la carretera N-141d.
Carrer principal
Pal indicador dins el poble
L’ascensió comença per una pista entre feixes de conreus. Sobre la panoràmica dels camps s’alçen els cingles de Vilanova amb un color vermellós, el mateix color que el terra que trepitgem.
Poc després el camí entra en un bosc densament poblat de roures, alzines, castanyers i pins roigs. Seguint el corriol de pujada amb una forta pendent desemboca en una pista forestal ampla. Seguint els indicadors, arribem a dalt del cingle. A poca distància, a mà esquerre trobem la bassa de sabaters.
Bassa de sabaters
Rètol a la Bassa de Santa Margarida.
Seguim la pista a la dreta i poc després entrarem en un bosc d’alzines, roures i pins roigs, on trobarem les restes de l’ermita romànica de Santa Margarida d’Ardola.
Ruïnes de l’ermita romànica de Sta. Margarida d’Ardola.
Ruïnes de l’ermita romànica de Sta. Margarida d’Ardola.
Aquest últim tram de pujada recorre un sender entre grans blocs de gres i balmes que devien ser un bon refugi per als antics bandolers de Vilanova de Sau. Aquests llegendaris herois locals fugien dels seus enemics amagant-se als boscos tancats i emboirats d’aquestes vessants. Després d’una petita pujada entre diferents coberts de roca trobarem el mirador del Puig del Far, una espectacular atalaia de gairebé 360 graus a 832 m d’altitud. El mirador no té baranes, així que no us apropeu massa al penya-segat. Ho dic per experiència, perquè amb les ganes de fer fotos amb la meva càmara digital, no em vaig adonar compte i ja estava a la punta de la cinglera. Així que tingue-ho en compte!
Des del mirador podem seure una bona estona a contemplar la immensitat del paisatge i contemplar el territori que de ben segur va ser de molta utilitat per als bandolers que s’amagaven dels seus perseguidors. Les vistes panoràmiqes des del Puig del Far són espectaculars. Cal destacar les vistes del Pantà de Sau, els cingles de Tavertet, els massissos de les Guilleries i el Montseny, i la Plana de Vic. A la dreta, crida l’atenció la Roca Falconera, una muntanya de 718 metres (veure fotos diapositiva).
Rètol indicant al Puig del Far,
Rètol indicant la Ermita de Sta. Margarida d’Erdola.
De camí al Puig del Far.
Les Balmes de camí al Puig del Far.
Escales de camí al Puig del Far.
Vistes entre les roques de camí al Puig del Far.
Zona rocosa natural
Vistes panoràmques.
Vistes panoràmiques des de les balmes.
La famosa Roca Falconera
Camí de tornada:
Haurem de baixar per un petit corriol fins a trobar-nos una altra vegada la bassa de Santa Margarida. Més endavant trobarem la pista del GR 152 que deixarem per agafar el corriol del cargol (veure imatge), que era l’antic camí per anar a l’ermita de Santa Margarida d’Ardola des de Vilanova de Sau i que ens portarà a la Vileta Grossa. Arribarem tot seguit a la pista asfaltada i agafarem el corriol de tornada a l’àrea d’esplai on tenim el cotxe.
Indicador al Puig del Far pel corriol del cargol.
Rètol a les cases de pagès on passarem durant el recorregut.
Mapa del recorregut:
Consells:
Durant l’estiu fer la ruta o bé a primera hora o cap al tard quan es pon el sol. Les vistes aquestes hores són espectaculars per la llum del sol. De ben segur fareu unes bones fotos!
Portar picnic i fer-la sense presses, perquè val la pena estar-hi una bona estona per disfrutar del silenci i la pau que es respira.
Estar en plena forma, el recorregut no és difícil, però el desnivell és coniderable.
Per arribar al santuari de Bellmunt, “l’ermita al cel suspesa” que va cantar Verdaguer, es necessiten ganes i bona forma física.
La pujada amb vehicle, per una estretíssima carretera plena de revolts, ja té mèrit. Però fer-ho a peu per l’anomenat Camí Vell, és un acte d’heroisme.
Un empinat, pedregós i pràcticament sense senyalitzar corriol, sovint desdibuixat pel pas del temps, de la gent i de la manca de manteniment, et pot trencar les cames i la moral.
Fotografia: Laura Martín
Costa de creure que aquest fos el camí utilitzat pels fidels de Sant Pere de Torelló per visitar la seva protectora. Si és així, tota la població s’ha guanyat el cel i fins i tot hi ha passat de llarg.
Això si, un cop a dalt, després de recobrar l’alè, el paisatge et fa oblidar la duresa del camí.
Diuen que el santuari, construït en un indret impossible…
Tavertet, alçat sobre un enorme espadat de 200 metres. Cingles, coves i balmes són complementats per corrents fluvials que sovint esdevenen salts d’aigua d’una bellesa extraordinària. Enfront hi ha la cinglera de Tavertet, que cau amb un contrast de colors i amb unes vistes espectaculars, la qual es pot contemplar des del mirador del poble i representa una de les imatges més emblemàtiques i boniques del territori.
Vistes panoràmiques des del cingles
Actualment, el nucli urbà conserva 48 cases autòctones bastides entre els segles XVII i XVIII, les quals formen un conjunt harmoniós prou interessant com perquè hagi estat declarat Bé d’Interès Cultural pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Cal destacar, també, l’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica del segle XI situada al centre del poble.
Església de Sant Cristòfol
Tavertet és considerat un dels punts més turístics de la zona per la seva tranquil·litat i l’aïllament, el poble ens ofereix una panoràmica magnífica a la Vall de Sau i les Guilleries.
La Vall de Sau
Guilleries
Com arribar-hi:
Ubicació amb Google Maps:
Recorregut:
Espectacular ruta , sobretot per les magnífiques vistes panoràmiques del pantà de Sau i les cingleres de Tavertet.
Vista panoràmica des de les cingleres
És obligació deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha l’entrada de Tavertet. ( 1€/dia) per evitar que els cotxes entrin al poble. Normalment hi ha un vigilant que controla l’accés, i en cas que l’aparcament estigui ple; et deixen entrar amb el cotxe seguint les indicacions d’aquest per agafar el primer carrer a la dreta en direcció a les piscines on hi ha una gran esplanada per deixar-lo.
Comencem la ruta davant de l’església de Sant Cristòfol. Passem pel mirador que hi ha al costat del poble, travassem el Pla del Bosc i passem pel Coll de Malla i agafem la pista que porta cap al mirador del Castell.
Durant el recorregut fins al mirador del castell les vistes són espectaculars. Cal destacar les vistes sobre el Pantà de Sau.
Mirador
Un cop arribem al mirador del castell continuem fins a veure un pal indicador que senyala el camí al Puig de la Força. Cal estar atent, perquè quan nosaltres la vàrem fer, l’havien arrencat i estava col·locat al terra aguantat per unes pedres (veure foto).
Pal indicador al terra
Agafem aquest corriol a l’esquerra i baixem per uns esglaons de pedra, seguim per una lleixa a mitja cinglera i passant per una gran balma arribem a un collet que separa el Puig de la Força de la cinglera principal. Continuem recta amunt fins arribar al Puig de la Força.
Escales
Camí al Puig de la Força
En aquest punt, tenim dues opcions; una és pujar al cim amb unes vistes que són inmillorables. Les panoràmqiues són del Sot de Balà, el salt del Noguer, l’embassament i la Vall de Sau (veure fotos) i l’altre és donar la volta a la muntanya del Puig de la Força per un camí que arrenca al coll mateix. El camí no és difícil, però si exposat, amb cables i cadenes de seguretat i amb unes vistes úniques de l’embassament. (Aquest tram no apte per gent amb vertigen). Nosaltres vàrem fer-ho tot. Primer vàrem pujar fins al Puig de la Força i després vàrem donar la volta a tota la muntanya per disfrutar de la bellesa del paisatge. El camí està ben marcat i fàcil d’orientar-se.
Tram amb cadenes
Tornem pel mateix corriol fins tornar a la intersecció amb la pista del Castell. Aleshores anem seguint la pista principal fins tornar a arribar al coll de Malla per tornar a Tavertet. Fi de ruta i bona caminada!
Galeria de Fotos:
Processant…
Fet estàs registrat!
Whoops! There was an error and we couldn't process your subscription. Please reload the page and try again.
