Un any més la ciutat de Vic omplirà els carrers pel Mercat Medieval
Edició 2019
Fira Medieval per excel.lència
El Mercat Medieval de Vic a la comarca d’Osona, que arriba a la 24a edició és un gran patrimoni cultural que cada any aglomera una gran multitud durant el pont de desembre. Aquest any l’esdeveniment tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 de desembre. És considerada una de les fires més importants d’ambient medieval de tot el país. No perdis l’oportunitat de conèixer aquesta preciosa ciutat enmig de la boira.
El casc antic de Vic i la resta de la ciutat es convertirà en un gran escenari dedicat a tots els públics on podran disfrutar dels diferents espectacles i exhibicions durant els tres dies.
Què es trobarà el visitant?
Des de vestits d’època medieval, més de 350 parades que oferiran un gran sortit de productes d’artesania, tabernes típiques del segle XIV, tallers artesanals i mostres d’oficis antics, exhibicions de vols d’aus rapinyaires com àguiles, falcons, voltors i mussols, tir amb arc, passeig amb ponis i burros, activitats infantils, música i dansa. Músics i personatges folklòrics animaran els carrers per tota la ciutat. Dos socs d’inspiració àrab, un situat al Parc Jaume Portell i l’altre a la Plaça Gerbert d’Orlhac.
L’Assalt d’Altarriba:
L’acte estrella del Mercat Medieval i que serà el setè any consecutiu és la representació teatral de l’Assalt d’Altarriba. Aquesta representació es basa en un fet històric que va tenir lloc durant el segle XV a partir de set episodis. En aquesta història s’explica la guerra civil catalana i la victòria de les forces de la Ciutat de Vic sobre els assaltants de l’exèrcit de Mudarra de Llorenç d’Altarriba en diferents escenaris repartits per la ciutat. En aquesta edició inclouen noves localitzacions. Els nous escenaris són el Pati de la Casa Sacerdotal i l’Albergueria. La resta d’espais són el claustre de la Casa de Convalescència, el Pati de la Creu de l’Antic Hospital de la Sta. Creu, l’Orfeó Vigatà, l’Escorial, la Casa Bojons i el Temple Romà. Aquesta representació teatral és representada per un equip de més de 80 persones que fa possible posar en escena aquesta obra.
Conèixer la regió:
El Mercat Medieval de Vic és una bona proposta per conèixer millor la comarca d’Osona situada a la Catalunya Central, a una hora de la ciutat de Barcelona, del mar i del Pirineu i amb una situació privilegiada.
T’hi esperem!
Processant…
Fet estàs registrat!
Whoops! There was an error and we couldn't process your subscription. Please reload the page and try again.
Sortiu de l’Eix Tranversal (C-25) per la sortida 187 (Calldetenes/Sant Julià de Vilatorta/ Folgueroles) tant si veniu amb sentit Barcelona, Lleida o Girona i agafeu la carretera N-141d/direcció crta. de Sant Hilari. Des d’aquí us portarà l’inici de la ruta on hi ha una nova ronda de circumval·lació i és l’entrada del poble on podrem deixar el cotxe per començar el recorregut.
Mapa recorregut dels Molins Fariners. Rètol que trobem a l’inici de la ruta.
Recorregut:
La ruta és de molt fàcil accés i apte per a tothom perquè és molt planera i de poca distància d’uns 6 km anar i tornar. Iniciem la ruta al poble de Calldetenes i acabarem al Parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta. Nosaltres, vàrem fer la ruta entre setmana quan no hi ha tanta gent i vàrem disfrutar de la tranquil·litat de l’entorn i vàrem tornar pel mateix camí. Aquesta ruta es pot enllaçar amb la ruta del romànic que es mereix un altre article i llavors es pot fer un recorregut més complert i circular.
Cartells Ruta dels Molins i del Romànic
L’excursionista es trobarà una història agrícola que s’estén per una ruta plana, fresca i plena de molins, fonts, basses i recs sempre amb cartells que ens explicaran les històries de cada punt. Anirem vorejant tota l’estona el Torrent de Sant Martí i el Torrent de la Sauleda, sempre envoltats per grans abres com freixes, pollancres, nogueres o verns i que ens donaran ombra durant els dies d’estiu.
Camí vorejant el torrent de Sant Martí.
Al començar la caminada trobem el primer molí dels set en total: el Molí del Pujol. Haurem de travessar el pont de fusta de les Eres per continuar la ruta vorejant tota l’estona el torrent de Sant Martí.
Pont de les Eres
Passarem per els següents llocs d’interès: Cadireta del Molí de Pujol ; Font de la Gana ; Font de les Eres ; Molí de la Frontera – caracabà ; Molí de Rosanas. Després passem sota el túnel C-25 ; Cadireta del Molí de Rosanas ; Molí de la Calvaria ; Font de Sant Martí ; Mina d’aigua ; Molí del Nadal ; Font Vermella i el Molí d’Altarriba.
Molí de la Calvaria
Sota el túnel C-25
En arribar a Sant Julià de Vilatorta i seguint encara paral.lels al torrent de Sant Martí, caminarem un tram per asfalt “Passeig del Torrent” i de seguida tornem al corriol de sorra que va pel costat fins arribar al Parc de les Set Fonts. Al parc hi trobarem una àrea de picnic, un restaurant que està obert els dies festius i els caps de setmana ideal per dinar o fer un mossec i lògicament la font de les Set Fonts, d’aquí ve el seu nom. Tornarem pel mateix camí per arribar on tenim el cotxe.
Conreat des de molt abans de la invenció de la sopa d’all -estem parlant d’uns 20.000 anys enrera, dia amunt, dia avall-, l’ordi ha servit per alimentar la població, el bestiar i per a fer cervesa.
El blat va venir més tard, fa uns sis mil anys. Tant l’un com l’altre ens van arribar des de Mesopotàmia i Egipte, de la mà dels romans. Al seu voltant hi ha un munt d’oficis relacionats amb el conreu, la mòlta i la cocció.
Antigament, els molins fariners eren accionats per la força de l’aigua. Per aquest motiu, sempre es trobaven a la vora d’un riu, canal o salt d’aigua. Amb l’electricitat, les grans farineres del segle XX ja no tenien aquesta limitació.
Edifici multiús.
A Vic (Osona), trobem la farinera Sant Jordi, recentment reconvertida en equipament cultural.
L’edifici, conegut popularment com La Catalana, havia estat inicialment una fàbrica per a l’elaboració…
Està clar que, si amb prou feines me’n recordo dels noms i cognoms de la meva família, exceptuant el cercle més proper, poques il·lusions d’èxit em puc fer cercant informació d’un llinatge que va existir tres segles enrere o més.
Un dels nombrosos i destacats edificis que hi ha a la plaça del Mercadal de Vic (Osona) és la casaMoixò. Ja està, fins aquí és tot el que puc saber amb certesa. La resta, fins i tot la data real de la construcció, són només conjectures.
El que sí que queda clar és que, al segle XVI, la façana no era com actualment la podem contemplar. Per exemple, els balcons i la galeria superior els van afegir en alguna remodelació posterior, potser a principis del segle XX.
Ocell, peix o gat?
El mot moixó, segons on ens trobem, pot servir per a designar un ocell petit, especialment a les…
El poble de Vilanova de Sau està dins de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. La personalitat d’aquest espai rau en l’embassament de Sau i en els boscos i cingleres que l’envolten. El paisatge predomina les vegetacions centreeuropees i mediterrànies i per les espectaculars cingleres de roca nua.
Com arribar-hi:
Sortiu de l’Eix Transversal (C-25) per la sortida 187 (Calldetenes/ Sant Julià de Vilatorta/ Folgueroles) i agafeu la carretera N-141d. Un quilòmetre després de passar Vilanova de Sau trobareu l’àrea d’esplai dels Vernets de Ca la Marta, punt d’inici de la nostra excursió. Aquesta àrea és també actualment una zona de picnic i zona d’acamapada lliure de caravanes. Molt aconsellable a l’estiu perquè és una zona molt ombrívola i s’està molt fresc.
Recorregut:
És una ruta circular que es pot començar des de Vilanova de Sau coincident amb el GR 2 i GR 151 o bé, pel corriol del Cargol, que era l’antic camí per anar a l’ermita de Santa Margarida d’Ardola. Si es comença per un costat, es torna per l’altre o l’inversa. Nosaltres la vàrem fer començant des de Vilanova de Sau. Des del pàrquing, agafarem el camí que travessa unes feixes poblades d’avets conegut com la ruta dels arbres.
Tot just arribar al poble des de l’àrea d’esplai de Vernets de Ca la Marta, trobarem l’església de Santa Maria; aquesta és una bonica isglésia romànica que corona tot el poble.
Església de Santa Maria
Travasserem tot el poble fins a trobar-nos un corriol coincident amb els GR 2 i GR 151 i a pocs metres haurem de creuar la carretera N-141d.
Carrer principal
Pal indicador dins el poble
L’ascensió comença per una pista entre feixes de conreus. Sobre la panoràmica dels camps s’alçen els cingles de Vilanova amb un color vermellós, el mateix color que el terra que trepitgem.
Poc després el camí entra en un bosc densament poblat de roures, alzines, castanyers i pins roigs. Seguint el corriol de pujada amb una forta pendent desemboca en una pista forestal ampla. Seguint els indicadors, arribem a dalt del cingle. A poca distància, a mà esquerre trobem la bassa de sabaters.
Bassa de sabaters
Rètol a la Bassa de Santa Margarida.
Seguim la pista a la dreta i poc després entrarem en un bosc d’alzines, roures i pins roigs, on trobarem les restes de l’ermita romànica de Santa Margarida d’Ardola.
Ruïnes de l’ermita romànica de Sta. Margarida d’Ardola.
Ruïnes de l’ermita romànica de Sta. Margarida d’Ardola.
Aquest últim tram de pujada recorre un sender entre grans blocs de gres i balmes que devien ser un bon refugi per als antics bandolers de Vilanova de Sau. Aquests llegendaris herois locals fugien dels seus enemics amagant-se als boscos tancats i emboirats d’aquestes vessants. Després d’una petita pujada entre diferents coberts de roca trobarem el mirador del Puig del Far, una espectacular atalaia de gairebé 360 graus a 832 m d’altitud. El mirador no té baranes, així que no us apropeu massa al penya-segat. Ho dic per experiència, perquè amb les ganes de fer fotos amb la meva càmara digital, no em vaig adonar compte i ja estava a la punta de la cinglera. Així que tingue-ho en compte!
Des del mirador podem seure una bona estona a contemplar la immensitat del paisatge i contemplar el territori que de ben segur va ser de molta utilitat per als bandolers que s’amagaven dels seus perseguidors. Les vistes panoràmiqes des del Puig del Far són espectaculars. Cal destacar les vistes del Pantà de Sau, els cingles de Tavertet, els massissos de les Guilleries i el Montseny, i la Plana de Vic. A la dreta, crida l’atenció la Roca Falconera, una muntanya de 718 metres (veure fotos diapositiva).
Rètol indicant al Puig del Far,
Rètol indicant la Ermita de Sta. Margarida d’Erdola.
De camí al Puig del Far.
Les Balmes de camí al Puig del Far.
Escales de camí al Puig del Far.
Vistes entre les roques de camí al Puig del Far.
Zona rocosa natural
Vistes panoràmques.
Vistes panoràmiques des de les balmes.
La famosa Roca Falconera
Camí de tornada:
Haurem de baixar per un petit corriol fins a trobar-nos una altra vegada la bassa de Santa Margarida. Més endavant trobarem la pista del GR 152 que deixarem per agafar el corriol del cargol (veure imatge), que era l’antic camí per anar a l’ermita de Santa Margarida d’Ardola des de Vilanova de Sau i que ens portarà a la Vileta Grossa. Arribarem tot seguit a la pista asfaltada i agafarem el corriol de tornada a l’àrea d’esplai on tenim el cotxe.
Indicador al Puig del Far pel corriol del cargol.
Rètol a les cases de pagès on passarem durant el recorregut.
Mapa del recorregut:
Consells:
Durant l’estiu fer la ruta o bé a primera hora o cap al tard quan es pon el sol. Les vistes aquestes hores són espectaculars per la llum del sol. De ben segur fareu unes bones fotos!
Portar picnic i fer-la sense presses, perquè val la pena estar-hi una bona estona per disfrutar del silenci i la pau que es respira.
Estar en plena forma, el recorregut no és difícil, però el desnivell és coniderable.
Per arribar al santuari de Bellmunt, “l’ermita al cel suspesa” que va cantar Verdaguer, es necessiten ganes i bona forma física.
La pujada amb vehicle, per una estretíssima carretera plena de revolts, ja té mèrit. Però fer-ho a peu per l’anomenat Camí Vell, és un acte d’heroisme.
Un empinat, pedregós i pràcticament sense senyalitzar corriol, sovint desdibuixat pel pas del temps, de la gent i de la manca de manteniment, et pot trencar les cames i la moral.
Fotografia: Laura Martín
Costa de creure que aquest fos el camí utilitzat pels fidels de Sant Pere de Torelló per visitar la seva protectora. Si és així, tota la població s’ha guanyat el cel i fins i tot hi ha passat de llarg.
Això si, un cop a dalt, després de recobrar l’alè, el paisatge et fa oblidar la duresa del camí.
Diuen que el santuari, construït en un indret impossible…
L’Esquirol- Santa Maria de Corcó és un municipi situat a l’extrem d’Osona, just a les portes d’entrada del Collsacabra i que enllaça amb la carratera BV-5207 en direcció a Tavertet. Amb un desnivell de 800 metres, des la Vall del Ter fins al cim de Cabrera, el terme comprèn els nuclis de l’Esquirol, Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts.
Pont de la Gorga de l’Esquirol
Com arribar-hi:
Ubicació amb Google Maps:
D’on ve el nom de la “Foradada”?
La Foradada de Cantonigròs és un engorjat que fa la riera de la Rotllada, abans de prendre el nom de la riera de les Gorgues, on l’aigua llisca per un salt sobre el gorg i al costat d’un gran esvoranc a la paret rocosa que li dóna el nom.
És un espai natural amb una gran gorga envoltada d’altes parets de roca, amb un salt de 15 metres espectacular, especialment bonic si porta força aigua. Rep el nom de “La Foradada” perquè en una de les parets de l’amfiteatre hi ha un forat en forma de finestra natural, que quan entra la llum fa que l’indret tingui un to màgic i especial. Per estar-nos una bona estona i desconnectar de la rutina diària.
La Foradada en blanc i negre
Recorregut:
Caminada molt interessant de fer durant qualsevol època de l’any per veure la Foradada glaçada o amb molta aigua. Nosaltres l’hem feta tant a l’hivern com a la primavera hi hem pogut disfrutar de l’entorn amb tot el seu esplandor. És cert que si no baixa aigua perd el seu encant, però tot i així, val la pena perdre-s’hi una bona estona per gaudir de la tranquil·litat de l’entorn, sempre i quan no trobis massificació de gent.
Aquesta ruta circular és d’uns 10 kilòmetres. Anada i tornada. El camí d’anada és el cami ral Vic-Olot i la tornada l’agafarem per sobre del cingle de la Foradada, un sender menys recorregut que ens portarà una altra vegada a l’Esquirol. En aquest últim, no trobarem pals indicadors. Però el camí està net i amb sentit d’orientació i GPS del mòbil ens portarà de nou al punt de sortida.
La Foradada glaçada
La Foradada a la primavera
Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a mà dreta sortint del poble de l’Esquirol. Travassem la carretera per agafar el pont de la Gorga i seguim fins arribar al carrer del Pont. És un carrer estret en sentit únic que ens portarà a la carretera BV-5207 que va a Tavertet.
Carrer del Pont
Pal indicador que hi ha al pàrquing
En aquest punt agafem el camí ral que unia Vic i Olot en direcció a Cantonigròs. És un camí molt bonic amb poc desnivell i força empedrat. Està molt ben indicat amb pals indicadors que indiquen la Foradada i Cantonigròs.
Pals indicadors
Pals indicadors
Durant el recorregut ens trobarem algunes masies molt ben conservades com el Campàs i senyals de GR de petit i gran recorregut gravades en algunes roques.
El Campàs
Senyals de GR
El camí ral va seguint en lleu pujada en la mateixa direcció fins que trobem una bifurcació. En aquest punt haurem de trencar a l’esquerre. Està molt ben indicat perquè trobarem un senyal indicant la Foradada (veure imatge). En aquest mateix punt, a mà dreta hi ha la font de la Foradada.
Senyalització
De nou al pal indicador ara en baixada ens dirigim al gorg. Hi ha algunes baranes de fusta. Al final cal anar amb compte doncs el sòl està humit i és força relliscós.
Podem travessar la riera per donar la volta al massis, passant per sota de les balmes. El caminet està fressat i en pocs minuts ens plantem dins la gran finestra natural que dóna nom a aquest indret: la roca està literalment “foradada”, per on passem i podem accedir darrera mateix de la cascada o baixar al gorg.
La roca Foradada. D’aquí el nom de l’indret
Opcionalment podem continuar per l’anterior corriol per accedir dalt del cingle. Hi ha un tram exposat que no és gens perillós ni complicat de fer. Es pot pujar trevassant una cadena que hi ha penjada en una roca o amb una corda bastant precària. Nosaltres, vàrem escollir aquest últim, doncs és molt fàcil de fer i sense cap complicació.
Un cop a la part superior del cingle, podem veure el gorg des de dalt.
Tram de corda
Dalt del cingle
Dalt del cingle
Dalt del cingle
El camí de tornada el farem des d’aquest punt on hi ha un camí molt ben fressat i fent servir el sentit de l’orientació i el GPS del mòbil en direcció al poble de l’Esquirol. Doncs en aquest tram no trobarem cap senyalització i és el menys concorregut. Trobarem menys gent i disfrutarem del seu paisatge.
Camí de tornada
hdr
El propòsit d’aquest bloc és donar a conèixer a fons la comarca d’Osona i descobrir els seus racons practicant un turisme saludable i sostenible. No obstant, vull comentar que a la Foradada també s’hi pot accedir deixant el cotxe al pàrquing que hi ha al camp de fútbol de Cantonigròs. El recorregut és molt més curt i de fàcil accés.
Cal tenir en compte que degut al turisme de masses i el comportament incívic dels visitants, aquells qui accedeixin a la Foradada des del pàrquing hauran de pagar una Eco Taxa de 2€ durant els dies de més afluència a partir de Setmana Santa.
Bona caminada!
Processant…
Fet estàs registrat!
Whoops! There was an error and we couldn't process your subscription. Please reload the page and try again.
Tavertet, alçat sobre un enorme espadat de 200 metres. Cingles, coves i balmes són complementats per corrents fluvials que sovint esdevenen salts d’aigua d’una bellesa extraordinària. Enfront hi ha la cinglera de Tavertet, que cau amb un contrast de colors i amb unes vistes espectaculars, la qual es pot contemplar des del mirador del poble i representa una de les imatges més emblemàtiques i boniques del territori.
Vistes panoràmiques des del cingles
Actualment, el nucli urbà conserva 48 cases autòctones bastides entre els segles XVII i XVIII, les quals formen un conjunt harmoniós prou interessant com perquè hagi estat declarat Bé d’Interès Cultural pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Cal destacar, també, l’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica del segle XI situada al centre del poble.
Església de Sant Cristòfol
Tavertet és considerat un dels punts més turístics de la zona per la seva tranquil·litat i l’aïllament, el poble ens ofereix una panoràmica magnífica a la Vall de Sau i les Guilleries.
La Vall de Sau
Guilleries
Com arribar-hi:
Ubicació amb Google Maps:
Recorregut:
Espectacular ruta , sobretot per les magnífiques vistes panoràmiques del pantà de Sau i les cingleres de Tavertet.
Vista panoràmica des de les cingleres
És obligació deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha l’entrada de Tavertet. ( 1€/dia) per evitar que els cotxes entrin al poble. Normalment hi ha un vigilant que controla l’accés, i en cas que l’aparcament estigui ple; et deixen entrar amb el cotxe seguint les indicacions d’aquest per agafar el primer carrer a la dreta en direcció a les piscines on hi ha una gran esplanada per deixar-lo.
Comencem la ruta davant de l’església de Sant Cristòfol. Passem pel mirador que hi ha al costat del poble, travassem el Pla del Bosc i passem pel Coll de Malla i agafem la pista que porta cap al mirador del Castell.
Durant el recorregut fins al mirador del castell les vistes són espectaculars. Cal destacar les vistes sobre el Pantà de Sau.
Mirador
Un cop arribem al mirador del castell continuem fins a veure un pal indicador que senyala el camí al Puig de la Força. Cal estar atent, perquè quan nosaltres la vàrem fer, l’havien arrencat i estava col·locat al terra aguantat per unes pedres (veure foto).
Pal indicador al terra
Agafem aquest corriol a l’esquerra i baixem per uns esglaons de pedra, seguim per una lleixa a mitja cinglera i passant per una gran balma arribem a un collet que separa el Puig de la Força de la cinglera principal. Continuem recta amunt fins arribar al Puig de la Força.
Escales
Camí al Puig de la Força
En aquest punt, tenim dues opcions; una és pujar al cim amb unes vistes que són inmillorables. Les panoràmqiues són del Sot de Balà, el salt del Noguer, l’embassament i la Vall de Sau (veure fotos) i l’altre és donar la volta a la muntanya del Puig de la Força per un camí que arrenca al coll mateix. El camí no és difícil, però si exposat, amb cables i cadenes de seguretat i amb unes vistes úniques de l’embassament. (Aquest tram no apte per gent amb vertigen). Nosaltres vàrem fer-ho tot. Primer vàrem pujar fins al Puig de la Força i després vàrem donar la volta a tota la muntanya per disfrutar de la bellesa del paisatge. El camí està ben marcat i fàcil d’orientar-se.
Tram amb cadenes
Tornem pel mateix corriol fins tornar a la intersecció amb la pista del Castell. Aleshores anem seguint la pista principal fins tornar a arribar al coll de Malla per tornar a Tavertet. Fi de ruta i bona caminada!
Galeria de Fotos:
Processant…
Fet estàs registrat!
Whoops! There was an error and we couldn't process your subscription. Please reload the page and try again.
Una de les rutes més desconegudes d’Osona i que et deixarà bocabadat per la seva orografia especial que sembla que estiguis dins d’un compte de fades. És que pot ser hi viuen elfs? Pensa el que vulguis…però si un dia t’aventures a fer-la, ja m’ho explicaràs! Diuen que somiar és bo i gratis, doncs cadascú és lliure de pensar el que vulgui!
Vista d’un bufador natural
Com arribar-hi:
Agafant la C-17 en direcció a Ripoll. Dins d’aquesta has d’agafar la sortida 81 en direcció Sant Quirze de Besora Sud. Ens dirigim a Sant Quirze de Besora per agafar la BV-5227 fins arribar a Santa Maria de Besora. Hem de travessar el poble i el final del carrer principal, trobaràs un rètol que indica els Bufadors de Beví, que és l’antiga carretera que anava fins a Ripoll. Actualment és una pista encimentada amb molt bones condicions. Haurem de continuar fins arribar al Coll de Beví; està indicat amb rètols i segurament hi trobaràs altres cotxes aparcats al costat de la carretera.
Rètol que hi ha a peu de carretera
Recorregut:
És una ruta molt senzilla i preciosa que cal fer amb calma per gaudir de la bellesa del paisatge. Seguint el sender amb els pals indicadors que anirem trobant pel camí. Cal estar atent el desviament que hem d’agafar per entrar als Bufadors i no passar-lo de llarg. És una mica confós. A nosaltres ens va passar i vàrem tenir que tornar per agafar-lo després d’una bona estona. Marques vermelles pintades sobre uns arbres (veure imatge de sota). El camí quedarà a la dreta i s’haurà de pujar a una pendent fins entrar al paratge.
Mentre anem avançant, el paisatge es torna fantàstic i espectacular. Ens trobem en un indret amb una curiosa orografia. Els bufadors que li dónen nom són una peculiar formació geològica produïda pel trencament de la cresta de la serra que provoca una acumulació d’estrats. Aquesta acumulació de roques deixa espais buits a l’interior, per on circula l’aire d’un costat a l’altre. Quan aquest surt a l’exterior, a més de ser comparativament més fred, si fa vent fins i tot xiula en determinades condicions. Anem trobant forats i cavitats com si es tractés d’orificis d’aire condicionat. Això ha creat una mena de microclima i la vegetació és ben diferent de la resta de la zona.
Vegetació
Bufador 2
Bufador 1
Bufador 3
Bufador 5
Bufadors 4
Seguint pel camí dels Bufadors arribarem a la carena, el Collet de Bufadors i el Turó de Bufadors (1.006 metres). En aquest punt tindrem unes vistes panoràmiques sobre Santa Maria de Besora i els seus voltants.
Vistes d’ocell des del Collet de Bufadors
Vistes d’ocell des del Collet de Bufadors
Cal tenir en compte que és una zona molt humida i el terreny és relliscós. I si no es vigila pot provocar algun petit ensurt com em va passar a mi que vaig caure de cul a terra.
El 23 d’abril és la Diada de Sant Jordi, el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbol de la cultura i l’amor. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella “com la sang” a la parella. A la dècada de 1930 s’hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.
La llegenda de Sant Jordi diu que després d’un dur combat entre el cavaller i el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven a terra va néixer una rosa. L’origen d’aquesta lluita va ser produïda perquè el drac pretenia menjar-se Cleodolinda, una preciosa donzella. La llegenda data del segle XII. Per això, al costum de regalar roses pel dia de Sant Jordi. La rosa de color vermell, color de la passió, és la flor de l’amor femení, mentre que el clavell és reservat a l’amor masculí. Actualment, tal com marca la tradició, milers i milers de roses són regalades a les seves parelles però també a amics, amigues, pares, mares, companys de feina, etc. perquè Sant Jordi no és només símbol de l’amor, si no també, símbol de l’amistat.
L’origen del llibre en la Diada se situa als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters de fer una festa per promoure el llibre a Catalunya. La data triada va ser el 7 d’octubre de 1927. El 1929, data en què va tenir lloc l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou dia del Llibre seria el 23 d’abril que coincidia amb l’enterrament de Miguel de Cervantes i de la mort del dramaturg William Shakespeare. L’any 1995 la conferència general de la UNESCO va declarar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor.
Com que aquest any la Diada té lloc entre setmana i encara més motiu per celebrar-ho al mateix dia o el pròxim cap de setmana, per què no penseu en un “auto-regal” per dos? La ciutat Vic té moltes propostes per oferir-vos i disfrutar d’un cap de setmana perfecte. El dissabte vine a passejar pel mercat més tradicional de Catalunya i a la tarda visita guiada al centre històric: muralles, temple romà, casa de la ciutat, pintures de Josep M. Sert… i breu entrada a la nau central de la catedral i a la col·lecció principal del Museu Episcopal, un dels museus més importants del món en art romànic i gòtic. I per carregar piles, fer un tastet de la gastronomia osonenca en un dels molts restaurants que ofereix la ciutat i la seva comarca on podreu testar productes fets a casa com la llonganissa de Vic, la botifarra, el bisbe, la somaia, el fuet… o altres productes artesans com el formatge o el pa de passic.
No t’ho pensis més! Busca el teu millor company de viatge i aquest Sant Jordi vine a disfrutar amb nosaltres una dia especial. T’ho perdràs?
Processant…
Fet! Estàs registrat!
Whoops! There was an error and we couldn't process your subscription. Please reload the page and try again.
