Saltar al contenido.

Santuari de Bellmunt

El santuari de la Mare de Déu de Bellmunt (“ermita al cel suspesa”, en paraules de Mossèn Cinto Verdaguer) és al capdamunt de la serra de Bellmunt, al cim més alt (1.246 metres) i pertany al municipi de Sant Pere de Torelló (Osona). Aquesta serra divideix les aigües entre les conques del Fluvià i del Ter, i és travessada pel riu Ges.

Disposa d’un mirador des d’on es veu la Plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges, el Bisaura i en dies clars, la muntanya de Montserrat. Al costat del santuari hi ha un refugi i un restaurant, tots dos edificats sobre roca vica. Als peus de Bellmunt s’estenen boscos d’alzines, roures, faigs i boixos.

Recorregut:

S’hi pot accedir en cotxe des de Sant Pere de Torelló d’on surt una carretera nova que permet arribar amb automòbil fins a l’aparcament que hi ha a pocs metres del cim. La carretera és estreta i amb molts revolts, per tant s’ha de conduir amb molta prudència. La recomanació d’aquest article és fer-lo a peu des de Sant Pere de Torelló per gaudir de l’entorn i del paisatge.

Per pujar-hi a peu, no tindrem cap problema per trobar el camí. A Sant Pere de Torelló, seguim la carretera fins a la sortida del poble. Després de les últimes cases, deixem el cotxe en un racó de la carretera, ja que més endavant no hi ha lloc per deixar-lo. Farem un tros del recorregut per la mateixa carretera fins a trobar un pal indicatiu que ens indica el camí a seguir. Seguirem pel camí forestal seguint les marques o fletxes vermelles que anirem trobant sobre les roques. A partir d’aquí, el camí va pujant en fort desnivell tot fent ziga-zagues fins al coll de Font de Xeca. Un cop al coll, veiem que la pujada és encara més forta del que hem estat fent fins ara. Un cop acabat el tram de més desnivell, se suavitza molt el camí fins que trobem la carretera, la qual, seguirem fins al cim del Santuari de Bellmunt. El camí de tornada farem el mateix recorregut.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Recomanacions:

Gaudiu de la gastronomia del restaurant que hi ha al santuari i al mateix moment de la tranquil·litat mentre mengeu. Una experiència en tots els sentits.

Si feu el recorregut a peu, unes bones sabatilles esportives, per evitar lesions ja que el recorregut és d’un gran desnivell i el terreny és molt irregular. No oblideu el mòbil o càmera de fotos per capturar les vistes panoràmiques.

Ubicació amb Google Maps:

La Creu de Gurb

El turó de la Creu de Gurb és una petita elevació de 842 m que ofereix unes vistes immillorables sobre la Plana de Vic i els seus voltants. Està ubicada a Gurb, un municipi de la comarca d’Osona que conserva una arrelada tradició agrícola i ramadera amb una gran quantitat de masies i explotacions. El turó i el municipi comparteixen dades històriques, ja que els orígens del poble de Gurb, s’inicien en un castell ubicat a la part elevada del turó. Tant el terme com el Castell de Gurb, apareixen documentats per primera vegada l’any 886, on es diu que pertanyien al comte de Barcelona.

IMG_20180810_180259.jpg

La Creu de Gurb

Recorregut:

La ruta es pot començar des de Sant Andreu de Gurb o des de la ciutat de Vic. En aquest article s’explica com arribar-hi des de Vic ja que és més fàcil de seguir les senyalitzacions i orientar-se.

Des de la ciutat de Vic et dirigeixes a l’Avinguda Olímpia i la segueixes fins als afores de la ciutat (direcció Tennis Vic). Tot seguit travesses la C-17 per un pont i vas seguint la carretera sense deixar-la durant 5 minuts aproximadament. Llavors segueixes pel camí de carro de la dreta i passes per sota de la C-25 on compartirem el mateix camí que per anar a l’Ermita de Sant Sebastià. Agafarem el camí de la dreta sense desviar-te en cap moment. Un cop deixes enrere totes les masies, trobaràs el peu del turó on has de deixar el cotxe, en cas que hagis vingut en cotxe. Fins aquí s’hi pot arribar en cotxe. En aquest punt podràs triar diferents camins que están ben indicats amb senyalitzacions. El de la dreta és curt però intens; el de l’esquerra és més llarg i voreja el turó. El meu consell és començar pel camí de la dreta i tornar pel més llarg que voreja el turó per no repetir el mateix camí i fer la ruta més interessant.

Al cap d’uns 20 minuts, arribes al cim del turó on pots gaudir de les fantàstiques vistes de la plana. És una excursió fàcil, tranquil·la i molt recomanable, d’uns 7 km de llargada i uns 360 metres de desnivell, que sense presses podràs realitzar en unes 2 hores.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Consells i recomanacions:

És imprescindible portar calçat adequat per l’ocasió i roba còmode. També és aconsellable dur begudes per hidratar-se.

Ubicació amb Google Maps:


 

El Morro de l’Abella

El Morro de l’Abella és una península que sobresurt dels cingles i permet veure les meravelloses vistes del Pantà de Sau i el Salt del Tirabous.

Tavertet és un municipi d’Osona situat al nord est del Collsacabra. Els seus paratges naturals tenen molt d’atractiu, un exemple són els cingles que limiten amb la vall del riu Ter.

Com arribar:

Des del municipi de l’Esquirol heu de travessar tot el poble direcció Tavertet (carretera BV-5207) fins el km 8 a mà dreta es troba el pàrquing per deixar el cotxe.

Pic de l’Abella:

Un cop aparcat el cotxe ens dirigim cap al camí que trobarem que s’endinsa al bosc. L’anirem seguint i a la primera bifurcació agafarem el caminet de l’opaca, el de l’esquerre. Seguint pel camí fins la següent bifurcació que anirem cap al corriol de la dreta i ja no el deixarem fins arribar al Morro de l’Abella.

Es tarden uns 15 minuts des del pàrquing fins a la punta del morro. L’accés és fàcil només hi ha un tros sinuós de roques. Des de la punta del Morro de l’Abella es pot gaudir de les meravelloses vistes dels cingles de Tavertet, del Pantà de Sau i el Salt del Tirabous amb un gran gorg a sota que quan ha plogut és espectacular.

Consells i recomanacions:

En el cas de fer una sortida amb nens cal anar amb compte amb els precipicis, que no s’acostin massa als límits perquè no hi ha cap seguretat.

És important anar amb calçat còmode per a caminar de forma correcta. També és recomanable portar begudes per hidratar-se i refrescar-se durant els dies assolellats ja que l’indret no compta amb cap mena de punt d’aigua.

Ubicació amb Google Maps:

Sant Feliuet de Savassona

L’ermita de Sant Feliuet (s.X-XI) és un exemple de l’arquitectura preromànica de l’edat mitjana després de la conquesta dels àrabs. Construcció d’una sola nau amb coberta de canó, lleugerament rebaixada, descentrat en relació amb l’eix de la nau. La porta original s’obre a la façana de migjorn i té un simple rebaix ornamental que l’emmarca. A la façana de ponent, rematada per un esvelt campanar s’obre una segona porta amb un arc de grans dovelles. Al seu entorn hi ha també restes del neolític, com ara unes excavacions per emmagatzemar aigua i unes tombes antropomorfes. Els amants de l’escalada vénen a entrenar en les seves roques, les quals són perfectes per practicar aquest esport.

A dalt de l’ermita, les vistes sobre els camps i boscos de l’espai natural i de la conca del Ter conviden a aturar-se, respirar i agafar aire fresc i gaudir de la bellesa de l’entorn. Al davant de la panoràmica destaquen unes construccions imponents, es tracta del castell de Savassona i de Sant Pere de Savassona, que provenen de l’època medieval.

IMG-20180422-WA0046.jpg

Castell de Savassona

La Pedra del Sacrifici:

És un dels jaciments més rellevants del conjunt. Era un espai utilitzat a l’edat de ferro com a lloc d’enterrament. Entre les troballes de l’excavació destaca un esquelet molt ben conservat. Durant l’excavació es van trobar habitatges construïts sobre la roca de l’edat mitjana.

El Dau:

És una gran roca amb forma de cub tombat. A les excavacions dutes a terme a l’entorn del Dau l’any 1975 es van trobar restes des del període calcolític fins a l’època ibèrica, principalment ceràmiques.

La Pedra de les Bruixes:

Es troba densament gravada amb símbols (petroglifs), la gran majoria dels quals són creus. Les atribucions cronològiques la situen des de l’època del bronze fins a l’època medieval, encara que no hi ha estudis precisos al respecte. Aquesta pedra i altres de l’entorn que també tenen petroglifs van ser netejades i tractades per experts per evitar que es desdibuixessin els gravats.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La Pedra de les Bruixes

 La Pedra de l’Home:

Té un dels gravats més espectaculars del pla de Savassona, que representa una figura humana amb el cap desproporcionat en companyia d’una cabra o animal similar.

Pedra de l'Homme

La Pedra de l’Homme

Com s’hi arriba:

 En cotxe:

Per arribar a Tavèrnoles haureu de sortir de l’Eix Transversal (C-25), per la sortida 183 (Roda de Ter/Tavèrnoles), entrar a la carretera C-153 i desviar-vos a la dreta per agafar la carretera BV-5213 en direcció al Parador Nacional de Vic.

 Ubicació amb Google Maps:

 

Viatjar sol, per què no?

T’has plantejat mai de fer un viatge sol, pel teu compte i sense companyia? T’has tirat enrere només pensar que pot ser avorrit? O potser et fa por? O simplement no et crida l’atenció. Deixem enrere tots aquests pensaments i la por a la “soledat” i lo desconegut per descobrir un món que probablement t’omplirà més del que et penses. Qualsevol destí és bo. El que més importa en aquesta aventura ets tu.

pexels-photo-1046896.jpeg

Temps per conèixer-se a un mateix:

Pot ser una experiència més que positiva viatjar sol només pel fet de tenir més temps per tu i conèixer-se millor a un mateix. Molt sovint no tenim temps per nosaltres mateixos; la feina, activitats, vida social, relacions socials…Això fa que no tinguem temps de gaudir de nosaltres mateixos. No s’ha de tenir por de la soledat, sinó que l’hem de saber aprofitar. Passar temps pel nostre compte, reflexionar, valorar les coses que ens fan ser com som, aprofitar fer coses que no fem habitualment. I què millor fent-ho viatjant!

Llibertat absoluta:

Tu decideixes. Tu tens el control del teu viatge: quan menjar, a on anar, quant de temps estar en un lloc… A qui no li agrada això? Això ens ajudarà obrir-nos al món i les oportunitats que ens podem trobar en el camí. La sensació de llibertat és una de les coses que més valoren les persones que emprenen un viatge sense acompanyant.

pexels-photo-1008155.jpeg

Enfrontar-se a la por:

La vida en general és una constant successió de reptes dels quals ens hem d’enfrontar i la por no fa més que generar obstacles. Viatjar sol és una experiència més en què la por ha de quedar al marge. Enfronta’t-hi com un repte diferent en què descobriràs coses noves de tu mateix i en què tindràs un contacte diferent amb el món i amb els viatges.

Explotar el teu costat creatiu:

No havies pensat mai que viatjar sol pots treure la teva vena artística? Viatjar és sempre inspirador. La fotografia, la pintura, l’escriptura, el dibuix, la música….sigui quina sigui la teva temàtica artística.

pexels-photo-1051076.jpeg

Obrir-se al món i conèixer gent nova:

Tant si viatges sol com acompanyat pots conèixer gent nova, però no de la mateixa manera. Tal com passava amb la llibertat de prendre decisions, al viatjar sol treuràs la teva personalitat més autèntica i voldràs socialitzar i conèixer altres experiències. La gent local també tindrà interès per la teva experiència i voldrà saber més de tu.

T’han entrat ganes d’aventurar-te i viatjar sol? Simplement per la quantitat de vivències, aprenentatges i noves sensacions que et trobaràs seran enriquidores. Descobriràs noves maneres de passar el temps, de conèixer altres llocs i d’estar amb tu mateix. També aprendràs de les dificultats i reptes que la teva pròpia experiència et pugui presentar. Viatjar és disfrutar!

El Camí Oliba. Etapa 3: GR 151

El Camí Oliba. Etapa 3: Ripoll (Ripollès) – Sant Miquel de Cuixà (França)

El tercer tram de la ruta proposada és des del poble de Ripoll fins al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Aquest tram està format per muntanyes, de pobles de muntanya amb encant i art romànic amb tot el seu esplendor. L’excursionista o viatger passarà per pobles d’un gran valor arquitectònic com Sant Joan de les Abadesses amb el seu monestir de gran bellesa fundat l’any 887 per Guifré el Pelós, el Palau Abacial i també l’espectacular pont vell d’estil gòtic sobre el Ter. Sant Pau de Segúries amb la via romana, empedrat pels romans. El monestir de Sant Pere de Camprodon que data del segle X. Molló, amb l’església de Santa Cecília del s.XII.

El visitant passarà per antics nuclis rurals com Freixenet, Favars, Grells, Fabert o Espinavell famós per la seva tria de mulats de cada septembre, fa d’aquesta ruta un nexe d’unió entre l’excursionisme, la cultura, la tradició i la descoberta dels racons més insòlits del pirineu català.

El GR151, no és només una gran eina pel coneixement del territori pel visitant, sinó també representa un nexe d’unió entre els habitants de la zona per les quals transcorre, la recuperació de camins antics utilitzats pel moviment de bestiar, per l’excursionisme i fins i tot, utilitzat en èpoques de guerra.

La ruta està pensada perquè tothom en pugui gaudir de diferent manera ja sigui caminant, corrent, bicicleta de muntanya… a la seva justa mesura. Amb informació acurada respecte al camí, als desnivells i distàncies perquè el visitant pugui decidir sobre la marxa la composició i estratègia en les seves etapes.

 

Recorregut etapa 3: RIPOLL-SANT MIQUEL DE CUIXÀ

Tram de Sant Joan de les Abadesses a Les Basses de Puig Sec

Jornades: 2

Km: 39,56 km.

Temps aproximat: 9 hores i 53 minuts.

  • 1a jornada, de Sant Joan de les Abadesses a Camprodon (18,46 km- 4,6 hores).
    • Etapa 1: Sant Joan de les Abadesses- Camprodon (18,46 km- 4,6 hores).
  • 2a jornada, de Camprodon a Molló ( 21, 04 km- 5,2 hores).
    • Etapa 2: Camprodon- Molló (10.87 km- 2,7 hores).
    • Etapa 3: Molló- Les Basses de Puig Sec (10,17 km- 2,5 hores).

El Camí Oliba. Etapa 2: GR 151

El Camí Oliba. Etapa 2: Vic (Osona)-St.Joan de les Abadesses (Ripollès)

El segon tram de la ruta proposada és des de la ciutat de Vic fins St. Joan de les Abadesses. El sender es pot iniciar a Vic, a Ripoll o a Sant Joan de les Abadesses ja que el recorregut està senyalitzat en les dues direccions. Aquest sender, no sols és una gran eina de descoberta del territori pel visitant, sinó també representa un punt d’unió entre els habitants de les zones, la recuperació dels camins antics utilitzats pel moviment del bestiar, per l’excursionisme, etc.

Camí Abat Oliba

Monument de l’Abat Oliba al Museu Episcopal de Vic

La ruta està pensada perquè tothom pugui disfrutar del seu recorregut ja sigui practicant esport, senderisme o activitats culturals a la seva justa mesura. Amb la informació deguda respecte el camí, als desnivells i distàncies perquè el visitant pugui decidir sobre la marxa el seu recorregut i les diferents etapes.

Recorregut etapa 2: VIC-RIPOLL-SANT JOAN DE LES ABADESSES

Jornades: 6

Km: 116

Temps aproximat: 29 hores

  • 1a jornada, de Vic a Folgueroles (10,7 km – 2 hores 45 minuts).
    • Etapa: Vic- Folgueroles (10,7 km- 2 hores 45 minuts).
  • 2a jornada, de Folgueroles a Vilanova de Sau
    • Etapa: Folgueroles- Monestir de Sant Pere de Casserres (11,5 km -3 hores).
    • Etapa: Monestir de Sant Pere de Casserres- Vilanova de Sau (9,4 km – 2 hores i 20 minuts).
  • 3a jornada, de Vilanova de Sau a l’Esquirol.
    • Etapa: Vilanova de Sau- Tavertet (10 km- 2 hores i 30 minuts).
    • Etapa: Tavertet- L’Esquirol (16,3 km- 4 hores).
  • 4a jornada, de L’Esquirol a Santa Maria de Besora
    • Etapa: L’Esquirol- Sant Pere de Torelló (11,3 km- 2 hores i 50 minuts).
    • Etapa: Sant Pere de Torelló- Santa Maria de Besora (11,7 km- 2 hores i 50 minuts).
  • 5a jornada, Santa Maria de Besora- Ripoll
    • Etapa: Santa Maria de Besora- La Farga de Bebié (8,4 km- 2 hores).
    • Etapa: La Farga de Bebié- Ripoll (16,8 km- 4 hores i 10 minuts).
  • 6a jornada, de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses.
    • Etapa: Ripoll- Sant Joan de les Abadesses (9,8km- 2 hores i 30 minuts).

CamíAbatOlibaEtapa2

Ruta variant etapa 2: TAVERTET- VIDRÀ- SANT JOAN DE LES ABADESSES

Jornades: 3

Km: 54,40 km

Temps aproximat: 13 hores i 25 minuts.

  • 1a jornada, de Tavertat a Rupit.
    • Etapa: Tavertet- Rupit (7,8 km- 2 hores).
  • 2a jornada, de Rupit a Vidrà.
    • Etapa: Rupit- Coll de Bracons (18 km- 4 hores i 25 minuts).
    • Etapa: Coll de Bracons- Vidrà (10,3 km- 2 hores i 30 minuts).
  • 3a jornada, de Vidrà a Sant Joan de les Abadesses.
    • Etapa: Vidrà-Vallfogona de Ripollès (12,1 km- 3 hores).
    • Etapa: Vallfogona de Ripollès- Sant Joan de les Abadesses (6,2 km- 1 hora i 30 minuts).

Vine a descobrir un territori marcat per les petjades de la historia i envoltat de paratges sorprenents! I per descansar i agafar força, allotja’t en qualsevol establiment turístic que trobaràs durant el recorregut.

Idees pel dia del Pare

Dia del pare

El dilluns vinent és el dia del Pare. Sabem que no és necessari demostrar res en un dia en concret, però aprofitem des de l’hotel J.Balmes Vic donar-te alguna idea per celebrar-ho amb una de les persones que més estimes en aquest món.

Esmorzar. Començarem el dia amb energia. Si el teu pare treballa segurament esmorza cada dia cuita-corrents. Tant si aquest dia treballa com si no, li donarem el gust de preparar-li. Així quan es desperti tingui l’esmorzar preparat.

Regals. Depèn de cada família la tradició de regalar o no en aquesta data. Però un petit detall no estaria de més. Encara que sigui fet a mà, de quan érem petits a l’escola a l’assignatura de plàstica que fèiem un regal fet de manualitats.

El pla del dia. Li pots preguntar al teu pare què vol fer? Segur que t’apassiona l’idea d’anar al camp amb la família o simplement fer un passeig o prendre alguna cosa amb els teus. Tots aquests petits detalls es van perdent a mesura que ens fem grans.

Menjar. És un bon moment per portar-lo en un bon restaurant. Coneixem pocs pares que no siguin de bon menjar. Li compensarem amb un bon àpat. Que es posi les botes.

Descans. Tants anys treballant el final fan efecte. Per què no oferir-li un sessió de massatges o una nit d’hotel? A l’hotel J.Balmes Vic trobarà el descans total i se sentirà com a casa.

Una carta. Moltes vegades ens falta demostrar de com estimem el nostre pare, ja sigui per timidesa o perquè estem convençuts que ell ja ho sap i ens oblidem de demostrar els nostres sentiments. Que ets tímid o et fa vergonya, escriu una nota senzilla.

D’idees n’hi ha moltes, però de pare només n’hi ha un. Així que esforça’t i fes que aquest dia sigui especial. Des de l’hotel J.Balmes Vic et donem aquestes idees, però segur que tu saps com sorprendre’l. Demostra-ho!.

El Camí Oliba. Etapa 1: GR 151

El Camí Oliba. Etapa 1: Montserrat (Bages) -Vic (Osona)

El Camí Oliba és un sender de gran recorregut (GR-151) que descriu la personalitat d’aquest territori amb algunes de les obres més emblemàtiques de l’art romànic català. Travessa Montserrat i els Pirineus i per passa per algunes de les ciutats i pobles de la Catalunya Vella, com Manresa, Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

El Camí Oliba és un museu a l’aire lliure. És art, cultura i història en la seva essència, en espais gairebé inalterats al llarg dels temps. És un recorregut pels orígens de Catalunya quan personatges com el bisbe i Abat Oliba van decidir repoblar i cristianitzar aquestes terres amb esglésies i monestirs.

Aquest camí s’omple d’excursionistes, caminadors, corredors que es proposen cobrir els seus 200 quilòmetres per etapes de pocs dies o bé per trams d’una sola jornada.

El primer tram de la ruta proposada és des del Monestir de Montserrat fins a la ciutat de Vic, el qual segueix el mateix camí existent de Sant Jaume. Aquest sender, no sols és una gran eina de descoberta del territori pel visitant, sinó també representa un punt d’unió entre els habitants de les zones, la recuperació dels camins antics utilitzats pel moviment del bestiar, per l’excursionisme, etc.

La ruta està pensada perquè tothom pugui disfrutar del seu recorregut ja sigui practicant esport, senderisme o activitats culturals a la seva justa mesura. Amb la informació deguda respecte el camí, als desnivells i distàncies perquè el visitant pugui decidir sobre la marxa el seu recorregut i les diferents etapes.

CamíAbatOlibaEtapa1

Recorregut etapa 1: MONTSERRAT-VIC

Distància: 86.03 km.

Durada: 21 hores i 30 min.

Total: 5 etapes en 3 jornades

  • 1era jornada, del monestir de Montserrat a Navarcles, (sense entrar a Manresa: 32,8 km- 8,2 hores) (entrant a Manresa: 35,1 km- 8,7 hores).
    • Etapa 1: Monestir de Montserrat-Manresa (24,1 km- 6 hores).
    • Etapa 2: Manresa- Navarcles ( 11 km- 2,7 hores).
  • 2ona jornada, de Navarcles a L’Estany ( 32,5 km- 8,1 hores ).
    • Etapa 3: Navarcles- Artés (9,3 km- 2, 3 hores).
    • Etapa 4: Artés- L’Estany ( 23, 2 km- 5,8 hores).
  • 3era jornada, de L’Estany a Vic ( 20,47 km- 5,1 hores).

Vine a descobrir un territori marcat per les petjades de la historia i envoltat de paratges sorprenents! I per descansar i agafar força, allotja’t en qualsevol establiment turístic que trobaràs durant el recorregut.

Pobles amb encant (II)

Sant Julià de Vilatorta:

Sant Julià de Vilatorta es troba on comença el massís de les Guilleries i acaba a la Plana de Vic, a la comarca d’Osona. Envoltada de pins, alzines, roures i extensos camps de conreu. El mateix poble és un museu a l’aire lliure d’arquitectura modernista i noucentista. Una bon exemple d’aquest estil és la gran quantitat d’edificis, alguns amb bonics esgrafiats a la façana. Cal destacar el Casal Núria, Ca la Manyana o el Parc de les Set Fonts, obres de Miquel Pallàs. Un altre gran edifici modernista, el col.legi del Roser eregit per Josep Puig i Cunyer a final del segle XIX.

Camp d’aviació. Aeròdrom Vilatorta:

L’aeròdrom va néixer durant la Guerra Civil Espanyola, el 1938 i esdevé un testimoni privilegiat dels esforços del govern republicà per crear una xarxa d’estructures de defensa contra els atacs franquistes. L’aeròdrom entra en funcionament per tal d’intentar frenar l’última ofensiva de les tropes nacionals sobre Catalunya. L’aeròdrom engloba els municipis de Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Calldetenes.

null

Casal Núria. Estil modernista.

Alpens:

Alpens està situat al nord oest de la comarca d’Osona, al Lluçanès, limitant amb el Ripollès i al Berguedà. Format per boscos de pi roig, roure, alzines, faig… i un sotabosc format principalment per boix, ginebró i arç. Als carrerons del nucli urbà es poden observar a cada porta o balconada elements de forja, majoritàriament del ferrer i forjador Joan Prat (1898-1985).

Llocs d’interès:

L’església de Santa Maria d’Alpens d’estil barroc-neoclàssic, molt modificat i reedificat des del 1708, cremat durant la Primera Guerra Carlina (1833-40).

L’església de Sant Pere de Serrallonga un petit edifici preromànic del segle IX.

La font més concorreguda i més ben conservada del municipi és la Font de la Llena. És una tradició anar-hi a buscar aigua.

Als afores d’Alpens hi ha una paret de roca on l’erosió ha fet un treball d’escultura molt original que ha servit per alimentar llegendes i supersticions, es tracta de la Rocadepena. Diuen que qui passa una nit a Rocadepena podrà sentir els gemecs de les ànimes, a una banda de la paret les que riuren, i a l’altra les que ploren.

Alpens

Casc antic Alpens

Viladrau:

Situat en un lloc privilegiat dins de la comarca d’Osona, Viladrau s’aixeca al cim d’un pujol de 840 metres d’alçada. Una part important del terme municipal de Viladrau és dins del Parc Natural del Montseny. L’any 1987 la UNESCO va incloure el Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera. El seu nucli urbà està format per carrers estrets i petits on hi trobem la plaça i l’església de Sant Martí de Viladrau documentada des de finals del segle XI. D’altra banda, el municipi conta amb diferents masos i cases dels segles XVII i XVIII. A més a més, Viladrau és considerat un poble d’estiueig i de residència.

Viladrau té una gran vida cultural, vinculada al seu passat, ja que ha estat residència d’escriptors com Josep Carner o Carles Riba que s’hi van refugiar durant la guerra civil espanyola juntament amb un munt de documentació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. També hi va néixer el famós bandoler Joan Sala i Ferrer, Serrallonga. També és conegut el poble de Viladrau per diferents períodes de bruixeria, entre els quals les famílies dels masos del Martí i de Rosquelles eren considerades bruixes.

El clima fred i sec a l’hivern i suau a l’estiu conformen un paisatge salvatge, muntanyenc i acollidor alhora que convida els viatgers i estiuejants a gaudir d’un ambient privilegiat.

Viladrau

Viladrau

A %d blogueros les gusta esto: