La Plaça Major de Vic

La Plaça Major de Vic és l’atractiu turístic més famós de la ciutat. L’harmonia del conjunt de cases que l’envolten, els seus porxos singulars, les seves grans dimensions; uns 7.600 m² de superfície total, el converteixen en un espai singular i en una de les places més conegudes de Catalunya. Una característica que cal destacar d’aquesta bellísima plaça és la seva vitalitat. La plaça és el centre de la vida ciutadana. És un lloc ideal per passejar, per comprar, per trobar-se amb els amics o per fer un descans en alguna terrassa. També és el lloc ideal per qualsevol acte cívic o manifestació popular, i escenari de concerts o altres celebracions. Cal destacar entre les mostres i mercats que s’hi fan, el Mercat del Ram, la Fira Slot Clàssic, el Vicantic, el Mercat de la Música Viva, el Mercat Medieval, la Mostra Gastronòmica (com la degustació de productes del porc al Dijous Llarder, entres altres). Els mercats setmanals se celebren els dimarts i dissabtes que atrauen osonencs i forasters. La plaça és un espai viu, que canvia segons l’hora del dia, el dia de la setmana i les diferents festivitats al llarg de l’any.

400_1235606516_plaza-mayor-vic (2)
Plaça Major

Els edificis que envolten la plaça són d’èpoques i d’estils diversos. Al cantó sud-est trobem l’ajuntament, un edifici gòtic amb campanar que data del 1388. Al cantó sud-oest trobem la Casa Comella, un palau modernista del segle XIX. El més vistós d’aquest edifici són els esgrafiats de la façana, restaurats el 1988, que representen les quatre estacions de l’any. És aquí que trobem l’entrada més gran a la plaça, el carrer Jacint Verdaguer. Al cantó nord-est, hi ha una escultura dedicada al Merma, el més popular dels capgrossos de Vic i és un punt de trobada dins de la plaça.

D’altres edificis d’interès a la plaça són: la Casa Costa, modernista del segle XX, construïda pel mestre d’obres Josep Ylla, el 1906. Les arcades, d’influència neogòtica, descansen sobre capitells esculpits amb motius florals. Les composicions escultòriques dels balcons del primer pis, representen els quatre estaments socials de l’època: la pagesia, la noblesa, l’església i els menestrals; la Casa Tolosa, des del punt de vista arquitectònic, és probablement la casa més interessant de la plaça. És un gran exemple de les construccions barroques del segle XVIII; la Casa Moixó barroca i renaixentista (segle XVI); la Casa Beuló, barroca i gòtica del segle XVI. A la façana s’hi pot veure l’escut de la famíla Beuló, i la Casa Cortina, modernista del segle XIX.

La sorra de la plaça: Si hi ha un detall de la plaça de Vic que desvetlla la curiositat del forasters, és la sorra de la superfície. A diferència de la majoria de places urbanes, la de Vic no estat mai empedrada ni asfaltada. El motiu sembla que s’ha de trobar en les diferents activitats que s’hi han dut a terme al llarg del temps. Ha estat utilitzada ocasionalment com a pista de circ, o solarium, entre moltes altres coses, però l’activitat essencial de la plaça és el mercat. Costa imaginar els mercats de Vic sobre una altra superfície. Seria difícil de trobar un paviment més escaient. Si veniu a Vic aquesta bellíssima plaça no us deixarà indiferent i segurament us trobareu una fira, un mercat o un esdeveniment per gaudir-ne a qualsevol època de l’any.

La Diada de Sant Jordi

El 23 d’abril és la Diada de Sant Jordi, el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbol de la cultura i l’amor. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella “com la sang” a la parella. A la dècada de 1930 s’hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.

LA-LLEGENDA-DE-SANT-JORDI

La llegenda de Sant Jordi diu que després d’un dur combat entre el cavaller i el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven a terra va néixer una rosa. L’origen d’aquesta lluita va ser produïda perquè el drac pretenia menjar-se Cleodolinda, una preciosa donzella. La llegenda data del segle XII. Per això, al costum de regalar roses pel dia de Sant Jordi. La rosa de color vermell, color de la passió, és la flor de l’amor femení, mentre que el clavell és reservat a l’amor masculí. Actualment, tal com marca la tradició, milers i milers de roses són regalades a les seves parelles però també a amics, amigues, pares, mares, companys de feina, etc. perquè Sant Jordi no és només símbol de l’amor, si no també, símbol de l’amistat.

llibre-rosa-senyera

L’origen del llibre en la Diada se situa als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters de fer una festa per promoure el llibre a Catalunya. La data triada va ser el 7 d’octubre de 1927. El 1929, data en què va tenir lloc l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou dia del Llibre seria el 23 d’abril que coincidia amb l’enterrament de Miguel de Cervantes i de la mort del dramaturg William Shakespeare. L’any 1995 la conferència general de la UNESCO va declarar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor.

Com que aquest any la Diada té lloc el cap de setmana i encara més motiu per celebrar-ho, per què no penseu en un “auto-regal” per dos? La ciutat Vic té moltes propostes per oferir-vos i disfrutar d’un cap de setmana perfecte. El dissabte vine a passejar pel mercat més tradicional de Catalunya i a la tarda visita guiada al centre històric: muralles, temple romà, casa de la ciutat, pintures de Josep M. Sert… i breu entrada a la nau central de la catedral i a la col·lecció principal del Museu Episcopal, un dels museus més importants del món en art romànic i gòtic. I per carregar piles, fer un tastet de la gastronomia osonenca en un dels molts restaurants que ofereix la ciutat i la seva comarca on podreu testar productes fets a casa com la llonganissa de Vic, la botifarra, el bisbe, la somaia, el fuet… o altres productes artesans com el formatge o el pa de passic.

No t’ho pensis més! Busca el teu millor company de viatge i aquest Sant Jordi vine a disfrutar amb nosaltres d’un cap de setmana especial. T’ho perdràs?

La comarca d’Osona, natura i paisatge

Osona és una comarca formada per una gran diversitat de territoris: al centre, la Plana de Vic que es troba situada a uns cinc-cents metres sobre el nivel del mar, i al seu voltant els altiplans del Lluçanès i del Moianès, el Parc Natural del Montseny, les Guilleries, el  Collsacabra, el Bisaura i el Vidranès, tots amb les seves pròpies peculiaritats i la seva bellesa. Actualment té una població de 155.641habitants , la majoria dels quals viu als pobles de la Plana que estan situats a pocs quilòmetres de distància i mantenen molts lligams amb la ciutat de Vic, que exerceix de capital comercial i de serveis.

La situació geogràfica de Vic és idònia per actuar com a centre d’excursions: tant per tren Línia R3 (Renfe Rodalies) de Barcelona a Puigcerdà. com per carretera (la C-17) és fàcil pujar cap als Pirineus o baixar a Barcelona; i també desplaçar-se cap a l’est en direcció a Girona o cap a l’oest en direcció a Manresa i Lleida, per l’Eix Transversal (la C-25). La companyia d’autobusos Sagalés és una altra alternativa per aquells que volen arribar a la comarca sense preocupacions.

El patrimoni natural i paisatgístic, és sens dubte, el principal atractiu de la comarca. Els diferents territoris d’Osona ens ofereixen una varietat de contrastos i paratges de gran bellesa. El Montseny, les Guilleries i el Collsacabra tenen un valor paisatgístic i mediambiental excepcional. Hi trobem espais singulars com el de pantà de Sau, on s’hi poden practicar diferents esports nàutics. Si es vol copsar tota la bellesa no hi ha res millor com enfilar-se a algún dels molts punts elevats des dels quals es veu gran part de la comarca i també de Catalunya. Per exemple, es pot pujar en cotxe fins als santuaris dels Munts (Sant Agustí de Lluçanès) o de Bellmunt (Sant Pere de Torelló). La Plana de Vic també compta amb interessants turons mirador. Per exemple, a tocar de Vic es pot pujar en cotxe, a peu o amb bicicleta de muntanya a l’ermita de Sant Sebastià o a peu o en bicicleta de muntanya a la Creu de Gurb, des d’on es tenen les millors vistes sobre tota la Plana.

Visitar la nostra comarca no us deixàra indiferent. Descobreix-la.Us hi esperem.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.