Vés al contingut

Posts from the ‘turisme’ Category

maig 23

Tavertet-Puig de la Força-Tavertet

Descobrint l’entorn:

Tavertet, alçat sobre un enorme espadat de 200 metres. Cingles, coves i balmes són complementats per corrents fluvials que sovint esdevenen salts d’aigua d’una bellesa extraordinària. Enfront hi ha la cinglera de Tavertet, que cau amb un contrast de colors i amb unes vistes espectaculars, la qual es pot contemplar des del mirador del poble i representa una de les imatges més emblemàtiques i boniques del territori.

  • Vistes panoràmiques des del cingles

Actualment, el nucli urbà conserva 48 cases autòctones bastides entre els segles XVII i XVIII, les quals formen un conjunt harmoniós prou interessant com perquè hagi estat declarat Bé d’Interès Cultural pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Cal destacar, també, l’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica del segle XI situada al centre del poble.

Església de Sant Cristòfol situada al centre del poble.
Església de Sant Cristòfol

Tavertet és considerat un dels punts més turístics de la zona per la seva tranquil·litat i l’aïllament, el poble ens ofereix una panoràmica magnífica a la Vall de Sau i les Guilleries.

  • La Vall de Sau
  • Guilleries

Com arribar-hi:

Ubicació amb Google Maps:

Recorregut:

Espectacular ruta , sobretot per les magnífiques vistes panoràmiques del pantà de Sau i les cingleres de Tavertet.

Vista panormàica des de les cingleres de Tavertet.
Vista panoràmica des de les cingleres

És obligació deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha l’entrada de Tavertet. ( 1€/dia) per evitar que els cotxes entrin al poble. Normalment hi ha un vigilant que controla l’accés, i en cas que l’aparcament estigui ple; et deixen entrar amb el cotxe seguint les indicacions d’aquest per agafar el primer carrer a la dreta en direcció a les piscines on hi ha una gran esplanada per deixar-lo.

Comencem la ruta davant de l’església de Sant Cristòfol. Passem pel mirador que hi ha al costat del poble, travassem el Pla del Bosc i passem pel Coll de Malla i agafem la pista que porta cap al mirador del Castell.

Durant el recorregut fins al mirador del castell les vistes són espectaculars. Cal destacar les vistes sobre el Pantà de Sau.

  • Mirador

Un cop arribem al mirador del castell continuem fins a veure un pal indicador que senyala el camí al Puig de la Força. Cal estar atent, perquè quan nosaltres la vàrem fer, l’havien arrencat i estava col·locat al terra aguantat per unes pedres (veure foto).

Pal indicador al terra

Agafem aquest corriol a l’esquerra i baixem per uns esglaons de pedra, seguim per una lleixa a mitja cinglera i passant per una gran balma arribem a un collet que separa el Puig de la Força de la cinglera principal. Continuem recta amunt fins arribar al Puig de la Força.

  • Escales
  • Camí al Puig de la Força

En aquest punt, tenim dues opcions; una és pujar al cim amb unes vistes que són inmillorables. Les panoràmqiues són del Sot de Balà, el salt del Noguer, l’embassament i la Vall de Sau (veure fotos) i l’altre és donar la volta a la muntanya del Puig de la Força per un camí que arrenca al coll mateix. El camí no és difícil, però si exposat, amb cables i cadenes de seguretat i amb unes vistes úniques de l’embassament. (Aquest tram no apte per gent amb vertigen). Nosaltres vàrem fer-ho tot. Primer vàrem pujar fins al Puig de la Força i després vàrem donar la volta a tota la muntanya per disfrutar de la bellesa del paisatge. El camí està ben marcat i fàcil d’orientar-se.

Tram amb cadenes


Tornem pel mateix corriol fins tornar a la intersecció amb la pista del Castell. Aleshores anem seguint la pista principal fins tornar a arribar al coll de Malla per tornar a Tavertet. Fi de ruta i bona caminada!

Galeria de Fotos:


El visitant o usuari registrat que accedeix a subscriure al servei de Newsletter autoritza la recepció de emails amb les últimes novetats o qualsevol notícia d’interès de la web, i també informació comercial mitjançant correu electrònic.

Processant…
Fet estàs registrat!

maig 2

1 comentari

Els Bufadors de Beví

Descobrint l’entorn:

Una de les rutes més desconegudes d’Osona i que et deixarà bocabadat per la seva orografia especial que sembla que estiguis dins d’un compte de fades. És que pot ser hi viuen elfs? Pensa el que vulguis…però si un dia t’aventures a fer-la, ja m’ho explicaràs! Diuen que somiar és bo i gratis, doncs cadascú és lliure de pensar el que vulgui!

Bufadors d'on surt el vent; d'aqui el seu nom i la serva orografia que el fa tant especial.
Vista d’un bufador natural

Com arribar-hi:

Agafant la C-17 en direcció a Ripoll. Dins d’aquesta has d’agafar la sortida 81 en direcció Sant Quirze de Besora Sud. Ens dirigim a Sant Quirze de Besora per agafar la BV-5227 fins arribar a Santa Maria de Besora. Hem de travessar el poble i el final del carrer principal, trobaràs un rètol que indica els Bufadors de Beví, que és l’antiga carretera que anava fins a Ripoll. Actualment és una pista encimentada amb molt bones condicions. Haurem de continuar fins arribar al Coll de Beví; està indicat amb rètols i segurament hi trobaràs altres cotxes aparcats al costat de la carretera.

Indicador que hi ha a peu de carretera per agafar el camí.
Rètol que hi ha a peu de carretera

Recorregut:

És una ruta molt senzilla i preciosa que cal fer amb calma per gaudir de la bellesa del paisatge. Seguint el sender amb els pals indicadors que anirem trobant pel camí. Cal estar atent el desviament que hem d’agafar per entrar als Bufadors i no passar-lo de llarg. És una mica confós. A nosaltres ens va passar i vàrem tenir que tornar per agafar-lo després d’una bona estona. Marques vermelles pintades sobre uns arbres (veure imatge de sota). El camí quedarà a la dreta i s’haurà de pujar a una pendent fins entrar al paratge.

Mentre anem avançant, el paisatge es torna fantàstic i espectacular. Ens trobem en un indret amb una curiosa orografia.
Els bufadors que li dónen nom són una peculiar formació geològica produïda pel trencament de la cresta de la serra que provoca una acumulació d’estrats. Aquesta acumulació de roques deixa espais buits a l’interior, per on circula l’aire d’un costat a l’altre. Quan aquest surt a l’exterior, a més de ser comparativament més fred, si fa vent fins i tot xiula en determinades condicions. Anem trobant forats i cavitats com si es tractés d’orificis d’aire condicionat. Això ha creat una mena de microclima i la vegetació és ben diferent de la resta de la zona. 

  • Vegetació
  • Bufador 2
  • Bufador 1
  • Bufador 3
  • Bufador 5
  • Bufadors 4

Seguint pel camí dels Bufadors arribarem a la carena, el Collet de Bufadors i el Turó de Bufadors (1.006 metres). En aquest punt tindrem unes vistes panoràmiques sobre Santa Maria de Besora i els seus voltants.

  • Vistes d’ocell des del Collet de Bufadors


  • Vistes d’ocell des del Collet de Bufadors

Cal tenir en compte que és una zona molt humida i el terreny és relliscós. I si no es vigila pot provocar algun petit ensurt com em va passar a mi que vaig caure de cul a terra.

Ubicació amb Google Maps:

Més informació de la ruta a GesBisaura


El visitant o usuari registrat que accedeix a subscriure al servei de Newsletter autoritza la recepció de emails amb les últimes novetats o qualsevol notícia d’interès de la web, i també informació comercial mitjançant correu electrònic.

Processant…
Fet estàs registrat!

febr. 15

Viatjar d’una forma més sostenible

Ho advertia l’ONG Sustainable Travel International durant la 15ª cimera Mundial del Turisme de World Travel and Tourism Council (WTTC) a Madrid: “els patrons de producció i consum són insostenibles. De seguir així, acabaran per deteriorar-se precisament aquells atractius que ens animem a viatjar”.

Recordem que el turisme mou prop del 10% del PIB mundial i segueix creixent. Podem contribuir a un sistema més just i equitatiu per a tots? Prendre consciència d’aquesta filosofia és bàsic per practicar un turisme sostenible.

Què és el turisme sostenible?

A la web de l’Organització Mundial del Turisme podem llegir que el turisme sostenible és aquell que té en compte qualsevol repercussió, tant actual com futura, a nivell econòmic, social i mediambiental, a l’hora de satisfer les necessitats dels viatgers. Sense oblidar però, proporcionar un elevat grau de satisfacció i una experiència significativa als turistes.

IMG_20180920_112151_813.jpg

Camí al Santurari de Cabrera. Collsacabra. Osona. Turisme sostenible.

Com podem viatjar d’una forma més sostenible?

No es tracta únicament de reduir el nostre impacte en el medi ambient, sinó que un viatge sostenible engloba moltes altres decisions de les quals potser no en som conscients. Aquí tenim algunes idees que podem tenir en compte a l’hora de viatjar:

  • La informació que recopilem abans de viatjar ens permetrà prendre decisions justes perquè el nostre viatge sigui el més responsable possible. Sempre que puguem, triem operadors, companyies i allotjaments que estiguin compromesos amb les comunitats d’acollida i amb el medi ambient.
  • Ens hem d’adaptar els usos locals i no imposar els nostres establint relacions d’igualtat. Quan utilitzem els transports públics i ens adaptem a les normes, estem sent uns viatgers responsables.
  • Per practicar un turisme sostenible és bàsic que cuidem el nostre impacte en el medi ambient. Utilitzem els recursos amb responsabilitat i no els danyem amb les nostres pràctiques.
  • Les persones no són part del decorat. Si les vols fotografiar, demana permís.
  • De tornada a casa, un viatge satisfet ho comparteix; en fer-ho, fas que tots reflexionem sobre els nostres hàbits.

El compromís de l’Hotel J.Balmes Vic és oferir serveis sostenibles, consistents i eficients pels nostres clients, proveïdors, treballadors i la societat. L’empresa treballa per complir amb el compromís d’integrar la gestió responsable del negoci en l’àmbit econòmic, social i el medi ambient.

El turisme responsable i sostenible va en augment: no volem contaminar, no ens agraden els llocs massificats, volem respectar les costums i la cultura del nostre destí… Siguem més justos, fem turisme sostenible. L’experiència millora, i qui prova, repeteix.

oct. 19

Santuari de Mare de Déu de Cabrera

El Santuari de Mare de Déu de Cabrera està situat en un cingle a gairebé 1.300 metres d’alçada i ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars sobre la Plana de Vic, els Pirineus, Pedraforca, Montserrat, Montseny, Puigsacalm, Bellmunt, etc. Al santuari disposa de restaurant els caps de setmana i festius. Cal reserva prèvia.

A Cabrera si pot accedir per molts llocs, però en aquest article especifico una de les rutes més boniques i que voreja tota l’estona els cingles i es gaudeix d’unes vistes excepcionals durant tot el recorregut. El recorregut es pot fer amb 2 hores amb parades per fer fotos i gaudir de la tranquil·litat i la bellesa de l’entorn.

Recorregut:

Venint per la carretera C-153 en direcció Cantonigròs haurem de prendre la pista que surt a la nostra esquerra passat el quilòmetre 22 on veurem un rètol que posa el Pont de les Perxes. Aquesta pista està en molt bones condicions i ens permet arribar sense problemes fins a l’inici de la nostra ruta a peu, al pàrquing de Sant Julià Cabrera. Al costat mateix del pàrquing trobem l’església romànica de Sant Julià de Cabrera; construïda el segle XI i modificada el segle XVI. Un rètol molt detallat ens indica la ruta a seguir.

Rètol de l’itinerari
Ermita de Sant Julià de Cabrera

Començem el recorregut obrint la valla que hi ha davant del pàrquing del Prat de Sant Julià de Cabrera. La valla és perquè les vaques no travessin la carretera quan pasturen per la zona. Per no desorientar-nos ja que és una mica confós, en dirigim sempre en direcció oest ( és a dir, seguim camí cap a l’esquerra), fins que trobem la senyalització de l’itinerari; unes marques vermelles i en alguns casos vermelles i grogues dibuixades sobre les pedres o en alguns troncs dels arbres fins arribar al Cap del Pla del Prat, durant aquest tram del recorregut és bastant irregular amb pedres i roques i amb un fort desnivell. Per facilitar la pujada anirem trobant ganxos sobre les roques per fer-nos de suport. Seguim el camí passant per una fageda fins arribar a l’inici dels cingles de Cabrera. La part superior del cingle és plana i en algun punt no té més de 5 metres d’ample el que ens dóna unes vistes inmillorables. El descens l’iniciem anant en direcció al Santuari de Cabrera. Passem per una zona molt estreta d’uns 5 metres d’ample amb el precipici del cingle a banda i banda. La vista és, en un dia clar, espectacular. Una vegada hem arribat al santuari, seguim el camí fins a trobar-nos el descens de les escales que ens portarà al Coll del Bram (Base de les escales). Tot just davant de les escales veurem un petit cartell on posa “Sant Julià de Cabrera” que ens quedarà a la nostra dreta i ens durà fins al pàrquing on tenim el cotxe. Durant el camí de tornada veurem els cingles des de baix i a la nostra dreta.

IMG_20181011_145107.jpg

Senyalització del camí. Marques vermelles

IMG_20181011_151311.jpg

Ganxos que trobem en alguns trams per facilitar-nos la pujada als cingles.

IMG_20181011_165501.jpg

Cartell en direcció a Sant Julià de Cabrera que trobem a la base de les escales-Coll de Bram per agafar el camí de tornada al pàrquing.

Galeria de fotos del recorregut:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plànol de la ruta:

Ruta Cabrera

Ubicació amb Google Maps:

 

El visitant o usuari registrat que accedeix a subscriure al servei de Newsletter autoritza la recepció de emails amb les últimes novetats o qualsevol notícia d’interès de la web, i també informació comercial mitjançant correu electrònic.

Processant…
Fet! Ja estàs registrat!

ag. 24

La Creu de Gurb

El turó de la Creu de Gurb és una petita elevació de 842 m que ofereix unes vistes immillorables sobre la Plana de Vic i els seus voltants. Està ubicada a Gurb, un municipi de la comarca d’Osona que conserva una arrelada tradició agrícola i ramadera amb una gran quantitat de masies i explotacions. El turó i el municipi comparteixen dades històriques, ja que els orígens del poble de Gurb, s’inicien en un castell ubicat a la part elevada del turó. Tant el terme com el Castell de Gurb, apareixen documentats per primera vegada l’any 886, on es diu que pertanyien al comte de Barcelona.

IMG_20180810_180259.jpg

La Creu de Gurb

Recorregut:

La ruta es pot començar des de Sant Andreu de Gurb o des de la ciutat de Vic. En aquest article s’explica com arribar-hi des de Vic ja que és més fàcil de seguir les senyalitzacions i orientar-se.

Des de la ciutat de Vic et dirigeixes a l’Avinguda Olímpia i la segueixes fins als afores de la ciutat (direcció Tennis Vic). Tot seguit travesses la C-17 per un pont i vas seguint la carretera sense deixar-la durant 5 minuts aproximadament. Llavors segueixes pel camí de carro de la dreta i passes per sota de la C-25 on compartirem el mateix camí que per anar a l’Ermita de Sant Sebastià. Agafarem el camí de la dreta sense desviar-te en cap moment. Un cop deixes enrere totes les masies, trobaràs el peu del turó on has de deixar el cotxe, en cas que hagis vingut en cotxe. Fins aquí s’hi pot arribar en cotxe. En aquest punt podràs triar diferents camins que están ben indicats amb senyalitzacions. El de la dreta és curt però intens; el de l’esquerra és més llarg i voreja el turó. El meu consell és començar pel camí de la dreta i tornar pel més llarg que voreja el turó per no repetir el mateix camí i fer la ruta més interessant.

Al cap d’uns 20 minuts, arribes al cim del turó on pots gaudir de les fantàstiques vistes de la plana. És una excursió fàcil, tranquil·la i molt recomanable, d’uns 7 km de llargada i uns 360 metres de desnivell, que sense presses podràs realitzar en unes 2 hores.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Consells i recomanacions:

És imprescindible portar calçat adequat per l’ocasió i roba còmode. També és aconsellable dur begudes per hidratar-se.

Ubicació amb Google Maps:


 

juny 26

Sant Feliuet de Savassona

L’ermita de Sant Feliuet (s.X-XI) és un exemple de l’arquitectura preromànica de l’edat mitjana després de la conquesta dels àrabs. Construcció d’una sola nau amb coberta de canó, lleugerament rebaixada, descentrat en relació amb l’eix de la nau. La porta original s’obre a la façana de migjorn i té un simple rebaix ornamental que l’emmarca. A la façana de ponent, rematada per un esvelt campanar s’obre una segona porta amb un arc de grans dovelles. Al seu entorn hi ha també restes del neolític, com ara unes excavacions per emmagatzemar aigua i unes tombes antropomorfes. Els amants de l’escalada vénen a entrenar en les seves roques, les quals són perfectes per practicar aquest esport.

Ermita Sant Feliuet de Savassona
Ermita Sant Feliuet de Savassona

A dalt de l’ermita, les vistes sobre els camps i boscos de l’espai natural i de la conca del Ter conviden a aturar-se, respirar i agafar aire fresc i gaudir de la bellesa de l’entorn. Al davant de la panoràmica destaquen unes construccions imponents, es tracta del castell de Savassona i de Sant Pere de Savassona, que provenen de l’època medieval.

IMG-20180422-WA0046.jpg

Castell de Savassona

La Pedra del Sacrifici:

És un dels jaciments més rellevants del conjunt. Era un espai utilitzat a l’edat de ferro com a lloc d’enterrament. Entre les troballes de l’excavació destaca un esquelet molt ben conservat. Durant l’excavació es van trobar habitatges construïts sobre la roca de l’edat mitjana.

El Dau:

És una gran roca amb forma de cub tombat. A les excavacions dutes a terme a l’entorn del Dau l’any 1975 es van trobar restes des del període calcolític fins a l’època ibèrica, principalment ceràmiques.

La Pedra del Sacrifici
El Dau

La Pedra de les Bruixes:

Es troba densament gravada amb símbols (petroglifs), la gran majoria dels quals són creus. Les atribucions cronològiques la situen des de l’època del bronze fins a l’època medieval, encara que no hi ha estudis precisos al respecte. Aquesta pedra i altres de l’entorn que també tenen petroglifs van ser netejades i tractades per experts per evitar que es desdibuixessin els gravats.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La Pedra de les Bruixes

 La Pedra de l’Home:

Té un dels gravats més espectaculars del pla de Savassona, que representa una figura humana amb el cap desproporcionat en companyia d’una cabra o animal similar.

Pedra de l'Homme

La Pedra de l’Homme

Com s’hi arriba:

 En cotxe:

Per arribar a Tavèrnoles haureu de sortir de l’Eix Transversal (C-25), per la sortida 183 (Roda de Ter/Tavèrnoles), entrar a la carretera C-153 i desviar-vos a la dreta per agafar la carretera BV-5213 en direcció al Parador Nacional de Vic.

 Ubicació amb Google Maps:

 

abr. 26

El Camí Oliba. Etapa 3: GR 151

El Camí Oliba. Etapa 3: Ripoll (Ripollès) – Sant Miquel de Cuixà (França)

El tercer tram de la ruta proposada és des del poble de Ripoll fins al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Aquest tram està format per muntanyes, de pobles de muntanya amb encant i art romànic amb tot el seu esplendor. L’excursionista o viatger passarà per pobles d’un gran valor arquitectònic com Sant Joan de les Abadesses amb el seu monestir de gran bellesa fundat l’any 887 per Guifré el Pelós, el Palau Abacial i també l’espectacular pont vell d’estil gòtic sobre el Ter. Sant Pau de Segúries amb la via romana, empedrat pels romans. El monestir de Sant Pere de Camprodon que data del segle X. Molló, amb l’església de Santa Cecília del s.XII.

El visitant passarà per antics nuclis rurals com Freixenet, Favars, Grells, Fabert o Espinavell famós per la seva tria de mulats de cada septembre, fa d’aquesta ruta un nexe d’unió entre l’excursionisme, la cultura, la tradició i la descoberta dels racons més insòlits del pirineu català.

El GR151, no és només una gran eina pel coneixement del territori pel visitant, sinó també representa un nexe d’unió entre els habitants de la zona per les quals transcorre, la recuperació de camins antics utilitzats pel moviment de bestiar, per l’excursionisme i fins i tot, utilitzat en èpoques de guerra.

La ruta està pensada perquè tothom en pugui gaudir de diferent manera ja sigui caminant, corrent, bicicleta de muntanya… a la seva justa mesura. Amb informació acurada respecte al camí, als desnivells i distàncies perquè el visitant pugui decidir sobre la marxa la composició i estratègia en les seves etapes.

 

Recorregut etapa 3: RIPOLL-SANT MIQUEL DE CUIXÀ

Tram de Sant Joan de les Abadesses a Les Basses de Puig Sec

Jornades: 2

Km: 39,56 km.

Temps aproximat: 9 hores i 53 minuts.

  • 1a jornada, de Sant Joan de les Abadesses a Camprodon (18,46 km- 4,6 hores).
    • Etapa 1: Sant Joan de les Abadesses- Camprodon (18,46 km- 4,6 hores).
  • 2a jornada, de Camprodon a Molló ( 21, 04 km- 5,2 hores).
    • Etapa 2: Camprodon- Molló (10.87 km- 2,7 hores).
    • Etapa 3: Molló- Les Basses de Puig Sec (10,17 km- 2,5 hores).

març 26

El Camí Oliba. Etapa 2: GR 151

El Camí Oliba. Etapa 2: Vic (Osona)-St.Joan de les Abadesses (Ripollès)

El segon tram de la ruta proposada és des de la ciutat de Vic fins St. Joan de les Abadesses. El sender es pot iniciar a Vic, a Ripoll o a Sant Joan de les Abadesses ja que el recorregut està senyalitzat en les dues direccions. Aquest sender, no sols és una gran eina de descoberta del territori pel visitant, sinó també representa un punt d’unió entre els habitants de les zones, la recuperació dels camins antics utilitzats pel moviment del bestiar, per l’excursionisme, etc.

Camí Abat Oliba

Monument de l’Abat Oliba al Museu Episcopal de Vic

La ruta està pensada perquè tothom pugui disfrutar del seu recorregut ja sigui practicant esport, senderisme o activitats culturals a la seva justa mesura. Amb la informació deguda respecte el camí, als desnivells i distàncies perquè el visitant pugui decidir sobre la marxa el seu recorregut i les diferents etapes.

Recorregut etapa 2: VIC-RIPOLL-SANT JOAN DE LES ABADESSES

Jornades: 6

Km: 116

Temps aproximat: 29 hores

  • 1a jornada, de Vic a Folgueroles (10,7 km – 2 hores 45 minuts).
    • Etapa: Vic- Folgueroles (10,7 km- 2 hores 45 minuts).
  • 2a jornada, de Folgueroles a Vilanova de Sau
    • Etapa: Folgueroles- Monestir de Sant Pere de Casserres (11,5 km -3 hores).
    • Etapa: Monestir de Sant Pere de Casserres- Vilanova de Sau (9,4 km – 2 hores i 20 minuts).
  • 3a jornada, de Vilanova de Sau a l’Esquirol.
    • Etapa: Vilanova de Sau- Tavertet (10 km- 2 hores i 30 minuts).
    • Etapa: Tavertet- L’Esquirol (16,3 km- 4 hores).
  • 4a jornada, de L’Esquirol a Santa Maria de Besora
    • Etapa: L’Esquirol- Sant Pere de Torelló (11,3 km- 2 hores i 50 minuts).
    • Etapa: Sant Pere de Torelló- Santa Maria de Besora (11,7 km- 2 hores i 50 minuts).
  • 5a jornada, Santa Maria de Besora- Ripoll
    • Etapa: Santa Maria de Besora- La Farga de Bebié (8,4 km- 2 hores).
    • Etapa: La Farga de Bebié- Ripoll (16,8 km- 4 hores i 10 minuts).
  • 6a jornada, de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses.
    • Etapa: Ripoll- Sant Joan de les Abadesses (9,8km- 2 hores i 30 minuts).

CamíAbatOlibaEtapa2

Ruta variant etapa 2: TAVERTET- VIDRÀ- SANT JOAN DE LES ABADESSES

Jornades: 3

Km: 54,40 km

Temps aproximat: 13 hores i 25 minuts.

  • 1a jornada, de Tavertat a Rupit.
    • Etapa: Tavertet- Rupit (7,8 km- 2 hores).
  • 2a jornada, de Rupit a Vidrà.
    • Etapa: Rupit- Coll de Bracons (18 km- 4 hores i 25 minuts).
    • Etapa: Coll de Bracons- Vidrà (10,3 km- 2 hores i 30 minuts).
  • 3a jornada, de Vidrà a Sant Joan de les Abadesses.
    • Etapa: Vidrà-Vallfogona de Ripollès (12,1 km- 3 hores).
    • Etapa: Vallfogona de Ripollès- Sant Joan de les Abadesses (6,2 km- 1 hora i 30 minuts).

Vine a descobrir un territori marcat per les petjades de la historia i envoltat de paratges sorprenents! I per descansar i agafar força, allotja’t en qualsevol establiment turístic que trobaràs durant el recorregut.

febr. 26

El Camí Oliba. Etapa 1: GR 151

El Camí Oliba. Etapa 1: Montserrat (Bages) -Vic (Osona)

El Camí Oliba és un sender de gran recorregut (GR-151) que descriu la personalitat d’aquest territori amb algunes de les obres més emblemàtiques de l’art romànic català. Travessa Montserrat i els Pirineus i per passa per algunes de les ciutats i pobles de la Catalunya Vella, com Manresa, Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

El Camí Oliba és un museu a l’aire lliure. És art, cultura i història en la seva essència, en espais gairebé inalterats al llarg dels temps. És un recorregut pels orígens de Catalunya quan personatges com el bisbe i Abat Oliba van decidir repoblar i cristianitzar aquestes terres amb esglésies i monestirs.

Aquest camí s’omple d’excursionistes, caminadors, corredors que es proposen cobrir els seus 200 quilòmetres per etapes de pocs dies o bé per trams d’una sola jornada.

El primer tram de la ruta proposada és des del Monestir de Montserrat fins a la ciutat de Vic, el qual segueix el mateix camí existent de Sant Jaume. Aquest sender, no sols és una gran eina de descoberta del territori pel visitant, sinó també representa un punt d’unió entre els habitants de les zones, la recuperació dels camins antics utilitzats pel moviment del bestiar, per l’excursionisme, etc.

La ruta està pensada perquè tothom pugui disfrutar del seu recorregut ja sigui practicant esport, senderisme o activitats culturals a la seva justa mesura. Amb la informació deguda respecte el camí, als desnivells i distàncies perquè el visitant pugui decidir sobre la marxa el seu recorregut i les diferents etapes.

CamíAbatOlibaEtapa1

Recorregut etapa 1: MONTSERRAT-VIC

Distància: 86.03 km.

Durada: 21 hores i 30 min.

Total: 5 etapes en 3 jornades

  • 1era jornada, del monestir de Montserrat a Navarcles, (sense entrar a Manresa: 32,8 km- 8,2 hores) (entrant a Manresa: 35,1 km- 8,7 hores).
    • Etapa 1: Monestir de Montserrat-Manresa (24,1 km- 6 hores).
    • Etapa 2: Manresa- Navarcles ( 11 km- 2,7 hores).
  • 2ona jornada, de Navarcles a L’Estany ( 32,5 km- 8,1 hores ).
    • Etapa 3: Navarcles- Artés (9,3 km- 2, 3 hores).
    • Etapa 4: Artés- L’Estany ( 23, 2 km- 5,8 hores).
  • 3era jornada, de L’Estany a Vic ( 20,47 km- 5,1 hores).

Vine a descobrir un territori marcat per les petjades de la historia i envoltat de paratges sorprenents! I per descansar i agafar força, allotja’t en qualsevol establiment turístic que trobaràs durant el recorregut.

gen. 26

Pobles amb encant (II)

Sant Julià de Vilatorta:

Sant Julià de Vilatorta es troba on comença el massís de les Guilleries i acaba a la Plana de Vic, a la comarca d’Osona. Envoltada de pins, alzines, roures i extensos camps de conreu. El mateix poble és un museu a l’aire lliure d’arquitectura modernista i noucentista. Una bon exemple d’aquest estil és la gran quantitat d’edificis, alguns amb bonics esgrafiats a la façana. Cal destacar el Casal Núria, Ca la Manyana o el Parc de les Set Fonts, obres de Miquel Pallàs. Un altre gran edifici modernista, el col.legi del Roser eregit per Josep Puig i Cunyer a final del segle XIX.

Camp d’aviació. Aeròdrom Vilatorta:

L’aeròdrom va néixer durant la Guerra Civil Espanyola, el 1938 i esdevé un testimoni privilegiat dels esforços del govern republicà per crear una xarxa d’estructures de defensa contra els atacs franquistes. L’aeròdrom entra en funcionament per tal d’intentar frenar l’última ofensiva de les tropes nacionals sobre Catalunya. L’aeròdrom engloba els municipis de Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Calldetenes.

null

Casal Núria. Estil modernista.

Alpens:

Alpens està situat al nord oest de la comarca d’Osona, al Lluçanès, limitant amb el Ripollès i al Berguedà. Format per boscos de pi roig, roure, alzines, faig… i un sotabosc format principalment per boix, ginebró i arç. Als carrerons del nucli urbà es poden observar a cada porta o balconada elements de forja, majoritàriament del ferrer i forjador Joan Prat (1898-1985).

Llocs d’interès:

L’església de Santa Maria d’Alpens d’estil barroc-neoclàssic, molt modificat i reedificat des del 1708, cremat durant la Primera Guerra Carlina (1833-40).

L’església de Sant Pere de Serrallonga un petit edifici preromànic del segle IX.

La font més concorreguda i més ben conservada del municipi és la Font de la Llena. És una tradició anar-hi a buscar aigua.

Als afores d’Alpens hi ha una paret de roca on l’erosió ha fet un treball d’escultura molt original que ha servit per alimentar llegendes i supersticions, es tracta de la Rocadepena. Diuen que qui passa una nit a Rocadepena podrà sentir els gemecs de les ànimes, a una banda de la paret les que riuren, i a l’altra les que ploren.

Alpens

Casc antic Alpens

Viladrau:

Situat en un lloc privilegiat dins de la comarca d’Osona, Viladrau s’aixeca al cim d’un pujol de 840 metres d’alçada. Una part important del terme municipal de Viladrau és dins del Parc Natural del Montseny. L’any 1987 la UNESCO va incloure el Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera. El seu nucli urbà està format per carrers estrets i petits on hi trobem la plaça i l’església de Sant Martí de Viladrau documentada des de finals del segle XI. D’altra banda, el municipi conta amb diferents masos i cases dels segles XVII i XVIII. A més a més, Viladrau és considerat un poble d’estiueig i de residència.

Viladrau té una gran vida cultural, vinculada al seu passat, ja que ha estat residència d’escriptors com Josep Carner o Carles Riba que s’hi van refugiar durant la guerra civil espanyola juntament amb un munt de documentació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. També hi va néixer el famós bandoler Joan Sala i Ferrer, Serrallonga. També és conegut el poble de Viladrau per diferents períodes de bruixeria, entre els quals les famílies dels masos del Martí i de Rosquelles eren considerades bruixes.

El clima fred i sec a l’hivern i suau a l’estiu conformen un paisatge salvatge, muntanyenc i acollidor alhora que convida els viatgers i estiuejants a gaudir d’un ambient privilegiat.

Viladrau

Viladrau

« Entrades més antigues
%d bloggers like this: