Vés al contingut

Posts tagged ‘Plana de Vic’

set. 21

2 Comments

Santuari de Bellmunt

El santuari de la Mare de Déu de Bellmunt (“ermita al cel suspesa”, en paraules de Mossèn Cinto Verdaguer) és al capdamunt de la serra de Bellmunt, al cim més alt (1.246 metres) i pertany al municipi de Sant Pere de Torelló (Osona). Aquesta serra divideix les aigües entre les conques del Fluvià i del Ter, i és travessada pel riu Ges.

Disposa d’un mirador des d’on es veu la Plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges, el Bisaura i en dies clars, la muntanya de Montserrat. Al costat del santuari hi ha un refugi i un restaurant, tots dos edificats sobre roca vica. Als peus de Bellmunt s’estenen boscos d’alzines, roures, faigs i boixos.

Recorregut:

S’hi pot accedir en cotxe des de Sant Pere de Torelló d’on surt una carretera nova que permet arribar amb automòbil fins a l’aparcament que hi ha a pocs metres del cim. La carretera és estreta i amb molts revolts, per tant s’ha de conduir amb molta prudència. La recomanació d’aquest article és fer-lo a peu des de Sant Pere de Torelló per gaudir de l’entorn i del paisatge.

Per pujar-hi a peu, no tindrem cap problema per trobar el camí. A Sant Pere de Torelló, seguim la carretera fins a la sortida del poble. Després de les últimes cases, deixem el cotxe en un racó de la carretera, ja que més endavant no hi ha lloc per deixar-lo. Farem un tros del recorregut per la mateixa carretera fins a trobar un pal indicatiu que ens indica el camí a seguir. Seguirem pel camí forestal seguint les marques o fletxes vermelles que anirem trobant sobre les roques. A partir d’aquí, el camí va pujant en fort desnivell tot fent ziga-zagues fins al coll de Font de Xeca. Un cop al coll, veiem que la pujada és encara més forta del que hem estat fent fins ara. Un cop acabat el tram de més desnivell, se suavitza molt el camí fins que trobem la carretera, la qual, seguirem fins al cim del Santuari de Bellmunt. El camí de tornada farem el mateix recorregut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recomanacions:

Gaudiu de la gastronomia del restaurant que hi ha al santuari i al mateix moment de la tranquil·litat mentre mengeu. Una experiència en tots els sentits.

Si feu el recorregut a peu, unes bones sabatilles esportives, per evitar lesions ja que el recorregut és d’un gran desnivell i el terreny és molt irregular. No oblideu el mòbil o càmera de fotos per capturar les vistes panoràmiques.

Ubicació amb Google Maps:

ag. 24

La Creu de Gurb

El turó de la Creu de Gurb és una petita elevació de 842 m que ofereix unes vistes immillorables sobre la Plana de Vic i els seus voltants. Està ubicada a Gurb, un municipi de la comarca d’Osona que conserva una arrelada tradició agrícola i ramadera amb una gran quantitat de masies i explotacions. El turó i el municipi comparteixen dades històriques, ja que els orígens del poble de Gurb, s’inicien en un castell ubicat a la part elevada del turó. Tant el terme com el Castell de Gurb, apareixen documentats per primera vegada l’any 886, on es diu que pertanyien al comte de Barcelona.

IMG_20180810_180259.jpg

La Creu de Gurb

Recorregut:

La ruta es pot començar des de Sant Andreu de Gurb o des de la ciutat de Vic. En aquest article s’explica com arribar-hi des de Vic ja que és més fàcil de seguir les senyalitzacions i orientar-se.

Des de la ciutat de Vic et dirigeixes a l’Avinguda Olímpia i la segueixes fins als afores de la ciutat (direcció Tennis Vic). Tot seguit travesses la C-17 per un pont i vas seguint la carretera sense deixar-la durant 5 minuts aproximadament. Llavors segueixes pel camí de carro de la dreta i passes per sota de la C-25 on compartirem el mateix camí que per anar a l’Ermita de Sant Sebastià. Agafarem el camí de la dreta sense desviar-te en cap moment. Un cop deixes enrere totes les masies, trobaràs el peu del turó on has de deixar el cotxe, en cas que hagis vingut en cotxe. Fins aquí s’hi pot arribar en cotxe. En aquest punt podràs triar diferents camins que están ben indicats amb senyalitzacions. El de la dreta és curt però intens; el de l’esquerra és més llarg i voreja el turó. El meu consell és començar pel camí de la dreta i tornar pel més llarg que voreja el turó per no repetir el mateix camí i fer la ruta més interessant.

Al cap d’uns 20 minuts, arribes al cim del turó on pots gaudir de les fantàstiques vistes de la plana. És una excursió fàcil, tranquil·la i molt recomanable, d’uns 7 km de llargada i uns 360 metres de desnivell, que sense presses podràs realitzar en unes 2 hores.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Consells i recomanacions:

És imprescindible portar calçat adequat per l’ocasió i roba còmode. També és aconsellable dur begudes per hidratar-se.

Ubicació amb Google Maps:


 

gen. 26

Pobles amb encant (II)

Sant Julià de Vilatorta:

Sant Julià de Vilatorta es troba on comença el massís de les Guilleries i acaba a la Plana de Vic, a la comarca d’Osona. Envoltada de pins, alzines, roures i extensos camps de conreu. El mateix poble és un museu a l’aire lliure d’arquitectura modernista i noucentista. Una bon exemple d’aquest estil és la gran quantitat d’edificis, alguns amb bonics esgrafiats a la façana. Cal destacar el Casal Núria, Ca la Manyana o el Parc de les Set Fonts, obres de Miquel Pallàs. Un altre gran edifici modernista, el col.legi del Roser eregit per Josep Puig i Cunyer a final del segle XIX.

Camp d’aviació. Aeròdrom Vilatorta:

L’aeròdrom va néixer durant la Guerra Civil Espanyola, el 1938 i esdevé un testimoni privilegiat dels esforços del govern republicà per crear una xarxa d’estructures de defensa contra els atacs franquistes. L’aeròdrom entra en funcionament per tal d’intentar frenar l’última ofensiva de les tropes nacionals sobre Catalunya. L’aeròdrom engloba els municipis de Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Calldetenes.

null

Casal Núria. Estil modernista.

Alpens:

Alpens està situat al nord oest de la comarca d’Osona, al Lluçanès, limitant amb el Ripollès i al Berguedà. Format per boscos de pi roig, roure, alzines, faig… i un sotabosc format principalment per boix, ginebró i arç. Als carrerons del nucli urbà es poden observar a cada porta o balconada elements de forja, majoritàriament del ferrer i forjador Joan Prat (1898-1985).

Llocs d’interès:

L’església de Santa Maria d’Alpens d’estil barroc-neoclàssic, molt modificat i reedificat des del 1708, cremat durant la Primera Guerra Carlina (1833-40).

L’església de Sant Pere de Serrallonga un petit edifici preromànic del segle IX.

La font més concorreguda i més ben conservada del municipi és la Font de la Llena. És una tradició anar-hi a buscar aigua.

Als afores d’Alpens hi ha una paret de roca on l’erosió ha fet un treball d’escultura molt original que ha servit per alimentar llegendes i supersticions, es tracta de la Rocadepena. Diuen que qui passa una nit a Rocadepena podrà sentir els gemecs de les ànimes, a una banda de la paret les que riuren, i a l’altra les que ploren.

Alpens

Casc antic Alpens

Viladrau:

Situat en un lloc privilegiat dins de la comarca d’Osona, Viladrau s’aixeca al cim d’un pujol de 840 metres d’alçada. Una part important del terme municipal de Viladrau és dins del Parc Natural del Montseny. L’any 1987 la UNESCO va incloure el Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera. El seu nucli urbà està format per carrers estrets i petits on hi trobem la plaça i l’església de Sant Martí de Viladrau documentada des de finals del segle XI. D’altra banda, el municipi conta amb diferents masos i cases dels segles XVII i XVIII. A més a més, Viladrau és considerat un poble d’estiueig i de residència.

Viladrau té una gran vida cultural, vinculada al seu passat, ja que ha estat residència d’escriptors com Josep Carner o Carles Riba que s’hi van refugiar durant la guerra civil espanyola juntament amb un munt de documentació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. També hi va néixer el famós bandoler Joan Sala i Ferrer, Serrallonga. També és conegut el poble de Viladrau per diferents períodes de bruixeria, entre els quals les famílies dels masos del Martí i de Rosquelles eren considerades bruixes.

El clima fred i sec a l’hivern i suau a l’estiu conformen un paisatge salvatge, muntanyenc i acollidor alhora que convida els viatgers i estiuejants a gaudir d’un ambient privilegiat.

Viladrau

Viladrau

gen. 27

Vols turístics en globus

La comarca d’Osona gràcies a la seva orografia, climatologia i meteorologia fa que sigui un territori  ideal per volar en globus. La comarca d’Osona i la Plana de Vic garanteixen els vols en globus com cap altre lloc de Catalunya i pocs llocs d’Europa.

A Osona es troben empreses turístiques especialitzades en vols en globus. Entre elles destaquen Aircat i Baló Tour on podràs volar i experimentar aquesta experiència única amb total confiança i seguretat ja que la formen un equip de professionals de l’erostació, especialistes en activitats al aire lliure i en aviació civil. Els recorreguts que t’ofereixen són variats des d’una travessia per Catalunya Central (Berguedà, Solsonès, Bages, Anoia i Osona) on gaudiràs d’unes magnífiques vistes (sempre que el temps acompanyi) d’entre altres: Pirineus, Muntanyes de Montserrat o Serra del Cadí, un vol turístic per Osona permet gaudir d’una gran diversitat de paisatges. Els pobles, els camps, es combinen amb les millors vistes de Vic i fins i tot de Montserrat, el Montseny i els Pirineus o un vol pel Bages des d’on podràs gaudir de les vistes aèries de Santpedor, Monistrol de Calders, Talamanca, Avinyó, Navàs, Calders, Moià, Mura, Corominas o Manresa.

Si vols tenir una autèntica aventura i una experiència inoblidable no et perdis un vol turístic o travessia en globus i descobreix les sensacions de volar en globus.

%d bloggers like this: