La tradició de les Festes Nadalenques

Per Nadal cantem, estimem, regalem…com fem tot l’any.

L’època Nadalenca que encetem està farcida de tradicions. És un moment de l’any que tenim més present els nostres éssers estimats que ja no hi són, i que voldríem tenir a prop per poder-los estimar, conversar o obsequiar.

Algunes de les tradicions més boniques són les que van acompanyades de música i cant. Cantem per cagar el Tió, el dia de Nadal, els Pastorets, la Cavalcada de Reis… Sentim nadales pels carrers, s’organitzen concerts i recitals.

Les tradicions de Nadal a Catalunya:

El Nadal és una festa d’origen religiós que se celebra el 25 de desembre i commemora el naixement de Jesucrist. L’origen d’aquesta celebració, però, prové del món pagà, ja que coincideix amb el solstici d’hivern en què el dia comença allargar-se de nou. Cada país té les seves pròpies tradicions.

Com se celebra el Nadal a casa nostra?

13 de desembre, Santa Llúcia

Aquest dia, preludi de les festes de Nadal, començava antigament la Fira de Santa LLúcia. Actualment, la data s’avança i comença cap a finals de novembre. Arreu del país s’organitzen fires on es posen a la venda els arbres de Nadal, les figures del Pessebre i tota l’ornamentació de les festes nadalenques. La fira sol durar fins al dia 24 de desembre. A Vic la Fira de Santa Llúcia té lloc els dies 15 i 16 desembre a la Plaça dels Màrtirs.

24 de desembre, Caga Tió

Aquesta és una de les nits màgiques de l’any, especialment pels més petits de la casa. El tió és un personatge nadalenc molt important que té relació amb l’arbre de Nadal nòrdic. Es creu que es pot relacionar el tió amb el fred de l’hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc.

L’escalfor i la llum d’aquestes fustes o tions cremant eren el millor regal que es podia rebre en les glaçades nits de desembre; d’aquí vindria la idea que un tronc de fusta es considerés un element màgic, capaç de fer regals.

Més endavant, la llum i la calor del tió van començar a transformar-se en altres tipus de regals, com ara dolços, torrons i neules. A mesura que van anar passant els anys, aquesta tradició va anar evolucionant fins a transformar-se en la que coneixem avui dia: un tronc decorat amb una cara, potes, manta i barretina.

Uns dies abans de Nadal, es tria un tronc, que es disfressa, s’abriga i s’alimenta fins al dia 24 a la nit o al 25 al migdia. El tió es tapa amb una manta, es col·loca a la vora del foc, i els nens i les nenes ( i molts adults també) piquen el tronc amb bastons i canten una cançó perquè el tió cagui els regals que té amagats. Finalment s’aixeca la manta que el cobreix i s’agafa el regal que ha cagat.

25 de desembre, dia de Nadal

Segons les tradicions paganes, la celebració del Nadal està dedicada al solstici d’hivern, que el crisitanisme va transformar donant-li un caire religiós i convertint-la en el dia en què va néixer Jesús.

És típic fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules…També es fa una llarga sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales, es juguen llocs de taula o fins i tot es fa un bingo.

Les dites més típiques del dia són:

• Per Nadal, cada ovella al seu corral!
• Per Nadal, qui res no estrena res no val!

Els Pastorets, el pessebre i el pessebre vivent

Ben tips de menjar i amb alegria, la tarda del dia de Nadal, s’acostumava a anar a veure la representació dels Pastorets. En alguns pobles encara perdura aquesta tradició. És una obra de teatre que explica la història del naixement de Jesús. A Osona cal destacar els Pastorets de Torelló, Roda de Ter i Vic.

El pessebre també és l’escenificació del naixement de Jesús que es reprodueix en figures de plàstic. Un dels elements més característics del pessebre és el caganer. Aquesta figura es troba amagada en un racó, darrere d’un arbre, on fa les feines a l’aire lliure. Va vestit, normalment amb camisa faixa i barretina vermella. Aquest representa la salut, la felicitat i la prosperitat.

Pessebre

Pessebre vivent de Rupit

En aquests darrers anys s’ha estat implantant a Catalunya els pessebres vivents, que escenifiquen els fets nadalencs en paratges emblemàtics de cada població i amb persones com a figures. A Osona destaca els pessebres vivents de Tona i Rupit.

26 de desembre, Sant Esteve

És una festivitat considerada com una continuació del dia de Nadal, es tracta de poder-se reunir amb la resta de la família amb qui no s’ha pogut estar el dia de Nadal. A Catalunya també és un dia festiu.

El dia està centrat en el dinar; i s’aprofiten les restes del dinar de Nadal; i per això se solen fer canelons.

31 de desembre, l’Home dels nassos i Cap d’Any

Se sol explicar als nens que aquest dia surt l’Home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l’any. Com que sovint els costa entendre el joc de paraules, fa que s’imaginin un persontage estrafolari i una mica terrorífic que només poden veure aquest dia.

També és el dia que es fan els preparatius per acomiadar l’any vell i rebre l’any nou. Es fan sopars sofisticats i elaborats amb els amics i la família, s’organitzen balls de festa i es menja el raïm. A Catalunya és tradició menjar dotze grans de raïm, seguint les campanades que toquen a les 12 de la nit.

5 de gener, Cavalcada de Reis

Aquest vespre arriba la Cavalcada de Reis de l’Orient. Els petits de la casa s’apleguen pels carrers on ha de passar la comitiva. A molts llocs, els nens porten fanalets amb què il·luminen tot el recorregut i se sol cantar la cançó dels Tres Reis, que a cada lloc té versions diferents.

Mentre passa la cavalcada, els nens donen la carta als Reis o als Patges Reials, on han escrit la llista amb les joguines que desitgen i els regals per a tota la família i on han fet una declaració de bones intencions per a l’any que s’inicia. Durant la nit quan Ses Majestats reparteixen els regals es deixa una mica de menjar i beure per als Reis i el seu seguici i també pel bestiar que l’acompanya.

6 de gener, dia de Reis

És el dia de la mainada per excel·lència. Sovint, nerviosos, es lleven molt d’hora per descobrir què és el que els han deixat. Durant el dia es va passant per les cases dels parents (padrins, oncles, avis…) a recollir altres regals que també els han deixat.

El dinar de Reis ja és l’últim d’aquestes dates. És tradicional el típic tortell de Reis, fet de massapà, on hi ha una fava i un rei amagats i, al mig, una corona daurada. Qui trobi la fava haurà de pagar el tortell i qui trobi el rei és qui portarà la corona.

Bones Festes i Feliç Any Nou!