Publicat per:

Alfons Martín i Carles Roca.

Bloc Rondaller. Sortir. Descobrir. Compartir.

Església de Sant Cristòfol de Tavertet

Tot i trobar-se en ple Cabrerès, l’escut de Tavertet (Osona) no té cap cabra, com altres poblacions properes. I és que aquest indret va pertànyer al comtat d’Osona, amb seu a Vic i no al vescomtat de Cabrera, com l’Esquirol.

L’escut duu una creu i el que en heràldica s’anomena ‘roc’, probablement fent referència a l’espectacular lloc on es troba la vila, més a prop del cel que de la terra.

Església de Sant Cristòfol

L’església de Tavertet, datada del segle XI, va ser posteriorment reformada per afegir el campanar amb finalitats defensives. Penseu que som en aquells temps en què s’estava reconquerint el territori ocupat pels musulmans.

Probablement per aquest motiu, a la part alta de la torre hi ha un relleu, difícilment visible des de terra, que representa una lluita entre dos guerrers, amb espases i llances.

Fent parella amb aquest relleu, hi ha un altre amb una crucifixió i una figura femenina, que jo aventuro que deu ser Maria al peu de la creu. Tot un símbol protector per a un lloc envoltat d’inexpugnables cingleres.

Lluitadors eterns

Entre la història i la llegenda

El temple està dedicat a sant Cristòfol, un personatge mig real i mig inventat. Tot i que hi ha prop de vint sants amb aquest nom, hem de creure que es tracta de Cristòfol -o Cristòfor- de Lícia (segle IV), ja que és qui gaudí de més devoció durant l’edat mitjana.

La seva poc documentada vida, barrejada amb episodis fantàstics, que fan dubtar de la seva existència, ens diu que era un home gran i forçut que va ser capturat i obligat a servir a l’exèrcit romà. Més tard es convertí al cristianisme i li tallaren el cap.

La xemeneia del senyor rector

No obstant això, la llegenda diu que ell buscava servir l’amo més poderós i valent. Per aquest motiu serví un important rei. Quan va veure que es persignava en sentir parlar del diable, Cristòfol deixà el rei i serví el dimoni. Però com que aquest tenia por de Crist, l’abandonà. Llavors es dedicà a transportar gent a coll, passant un riu. 

Un dia, un nen li va demanar de passar el riu. El pes de l’infant augmentava a cada passa, fins que quasi que no podia arribar a l’altre costat. El nen li digué que era Crist i que ara ja sabia el que era portar el pes de món al damunt.

A Catalunya, la devoció a Cristòfol es va estendre especialment al segle XVIII, ja que era invocat contra la pesta i mil adversitats més.

Per raons òbvies, és el protector dels barquers de riu, de viatgers i molts altres gremis. De fet, també ho és dels conductors, que cada any es troben al juliol a Tavertet, on té lloc una benedicció de cotxes antics.

Aigua beneïda

És digne d’observar la pica d’aigua dins el temple. Com és habitual, té forma octogonal, representació de Crist.

Cada cara conté un relleu. Un d’ells representa un escut amb 5 franges i el que actualment se’n diu la flor de la vida. Aquest símbol amb sis pètals, associat al sol, era antigament utilitzat pels romans i els celtes. Els cristians l’adoptaren com a protector contra els mals esperits.

Aquesta mateixa flor, repetida diverses vegades, es troba en una altra cara de la pica.

També podem veure les inicials IHS, que representen les tres primeres lletres del nom de Crist en grec. Posteriorment, quan ja ningú devia saber grec, cadascú li va donar diverses interpretacions, tot i que sempre vinculades amb Crist.

Vida a la pica

Convivència divina

Al voltant de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, tenim el cementiri. A un costat hi ha nínxols. A l’altre, com si es tractés d’un romàntic jardí, trobem diverses lloses, algunes il·legibles.

Per la seva modernitat destaca -desentona?- una estela molt recent. És on es van dipositar les cendres de Raimon Panikkar, el filòsof i teòleg que, després de voltar pel món va decidir quedar-se a viure -i a morir- a Tavertet.

Segons he llegit, l’estela representa un ‘língam’, que en la cultura tradicional hindú representa l’energia i la potencialitat divina. Concretament està vinculat a la deïtat Xiva. I també té connotacions fàl·liques. Aquí queda.

Recordant en Raimon

Tavertet i els cingles

Un dels atractius més espectaculars són els cingles, entre els quals, per proximitat al municipi, hi destaquen els salts del Noguer i del Molí de Bernat. Per aquests s’hi poden desenvolupar múltiples itineraris. Us recomanem el del Puig de la Força que parteix des del Carrer del Mig i transcorre entre els cingles i el camp d’esports.

Tavertet sempre ha estat considerat un terme neutre que limita i és fronterer entre el territori de Collsacabra i les Guilleries, dues comarques naturals diferents que el propi literari Josep Pla diferenciava. Ell va descriure:

El Collsacabra com una delícia de país de les terres altes de Catalunya el qual és a la primavera i a l’estiu com un jardí anglès, un punt dolç entre l’ordre i el desordre… un esplendor de la naturalesa en llibertat. Josep Pla.

Tavertet és un punt de trobada d’infinites rutes de senderisme, bicicleta de muntanya o esdeveniments esportius. Rutes per tots els nivells de dificultat. Els autors d’aquest bloc volem conèixer a fons tots els racons de la comarca d’Osona i compartir-ho amb els lectors perquè també en puguin gaudir.

Ubicació

Saber-ne més

Processant…
Fet estàs registrat!.

4 thoughts on “Tocant el cel. Tavertet i els cingles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.