La Plaça Major de Vic és l’atractiu turístic més famós de la ciutat. L’harmonia del conjunt de cases que l’envolten, els seus porxos singulars, les seves grans dimensions; uns 7.600 m² de superfície total, el converteixen en un espai singular i en una de les places més conegudes de Catalunya. Una característica que cal destacar d’aquesta bellísima plaça és la seva vitalitat. La plaça és el centre de la vida ciutadana. És un lloc ideal per passejar, per comprar, per trobar-se amb els amics o per fer un descans en alguna terrassa. També és el lloc ideal per qualsevol acte cívic o manifestació popular, i escenari de concerts o altres celebracions. Cal destacar entre les mostres i mercats que s’hi fan, el Mercat del Ram, la Fira Slot Clàssic, el Vicantic, el Mercat de la Música Viva, el Mercat Medieval, la Mostra Gastronòmica (com la degustació de productes del porc al Dijous Llarder, entres altres). Els mercats setmanals se celebren els dimarts i dissabtes que atrauen osonencs i forasters. La plaça és un espai viu, que canvia segons l’hora del dia, el dia de la setmana i les diferents festivitats al llarg de l’any.

Els edificis que envolten la plaça són d’èpoques i d’estils diversos. Al cantó sud-est trobem l’ajuntament, un edifici gòtic amb campanar que data del 1388. Al cantó sud-oest trobem la Casa Comella, un palau modernista del segle XIX. El més vistós d’aquest edifici són els esgrafiats de la façana, restaurats el 1988, que representen les quatre estacions de l’any. És aquí que trobem l’entrada més gran a la plaça, el carrer Jacint Verdaguer. Al cantó nord-est, hi ha una escultura dedicada al Merma, el més popular dels capgrossos de Vic i és un punt de trobada dins de la plaça.

D’altres edificis d’interès a la plaça són: la Casa Costa, modernista del segle XX, construïda pel mestre d’obres Josep Ylla, el 1906. Les arcades, d’influència neogòtica, descansen sobre capitells esculpits amb motius florals. Les composicions escultòriques dels balcons del primer pis, representen els quatre estaments socials de l’època: la pagesia, la noblesa, l’església i els menestrals; la Casa Tolosa, des del punt de vista arquitectònic, és probablement la casa més interessant de la plaça. És un gran exemple de les construccions barroques del segle XVIII; la Casa Moixó barroca i renaixentista (segle XVI); la Casa Beuló, barroca i gòtica del segle XVI. A la façana s’hi pot veure l’escut de la famíla Beuló, i la Casa Cortina, modernista del segle XIX.

La sorra de la plaça: Si hi ha un detall de la plaça de Vic que desvetlla la curiositat del forasters, és la sorra de la superfície. A diferència de la majoria de places urbanes, la de Vic no estat mai empedrada ni asfaltada. El motiu sembla que s’ha de trobar en les diferents activitats que s’hi han dut a terme al llarg del temps. Ha estat utilitzada ocasionalment com a pista de circ, o solarium, entre moltes altres coses, però l’activitat essencial de la plaça és el mercat. Costa imaginar els mercats de Vic sobre una altra superfície. Seria difícil de trobar un paviment més escaient. Si veniu a Vic aquesta bellíssima plaça no us deixarà indiferent i segurament us trobareu una fira, un mercat o un esdeveniment per gaudir-ne a qualsevol època de l’any.