Vés al contingut

Codi 60 el City Escape Room de Vic 2019

El City Escape Room de Vic:

Una tragèdia ha commocionat els carrers tranquils de Vic: el ministre de sanitat de la República ha sigut assassinat. Aquest crim ha de romandre en secret fins que sigui resolt, per això es fa una crida a tots els agents de policia que estiguin disposats a col·laborar en la investigació. Es busca una persona armada, perillosa i extremadament intel·ligent…

Caçadors o caçats, creieu que podeu ser més savis que la ment retorçada que hi ha darrere d’aquest homicidi?

La ciutat de Vic us convida a participar d’aquest CITY ESCAPE ROOM, únic i especial, que durarà un dia i una nit. Tindreu la possibilitat de conèixer la ciutat i accedir a llocs d’interès turístic tot jugant. Us animem a participar!

banner web

Homicidi, misteri, investigació, trama, emoció…Sigues més llest que l’assassí; és el que t’espera el primer city Escape Room de Catalunya!

Per més informació sobre l’esdeveniment cliqueu sobre el link: City Escape Room Vic

 

Viatjar d’una forma més sostenible

Ho advertia l’ONG Sustainable Travel International durant la 15ª cimera Mundial del Turisme de World Travel and Tourism Council (WTTC) a Madrid: “els patrons de producció i consum són insostenibles. De seguir així, acabaran per deteriorar-se precisament aquells atractius que ens animem a viatjar”.

Recordem que el turisme mou prop del 10% del PIB mundial i segueix creixent. Podem contribuir a un sistema més just i equitatiu per a tots? Prendre consciència d’aquesta filosofia és bàsic per practicar un turisme sostenible.

Què és el turisme sostenible?

A la web de l’Organització Mundial del Turisme podem llegir que el turisme sostenible és aquell que té en compte qualsevol repercussió, tant actual com futura, a nivell econòmic, social i mediambiental, a l’hora de satisfer les necessitats dels viatgers. Sense oblidar però, proporcionar un elevat grau de satisfacció i una experiència significativa als turistes.

IMG_20180920_112151_813.jpg

Camí al Santurari de Cabrera. Collsacabra. Osona. Turisme sostenible.

Com podem viatjar d’una forma més sostenible?

No es tracta únicament de reduir el nostre impacte en el medi ambient, sinó que un viatge sostenible engloba moltes altres decisions de les quals potser no en som conscients. Aquí tenim algunes idees que podem tenir en compte a l’hora de viatjar:

  • La informació que recopilem abans de viatjar ens permetrà prendre decisions justes perquè el nostre viatge sigui el més responsable possible. Sempre que puguem, triem operadors, companyies i allotjaments que estiguin compromesos amb les comunitats d’acollida i amb el medi ambient.
  • Ens hem d’adaptar els usos locals i no imposar els nostres establint relacions d’igualtat. Quan utilitzem els transports públics i ens adaptem a les normes, estem sent uns viatgers responsables.
  • Per practicar un turisme sostenible és bàsic que cuidem el nostre impacte en el medi ambient. Utilitzem els recursos amb responsabilitat i no els danyem amb les nostres pràctiques.
  • Les persones no són part del decorat. Si les vols fotografiar, demana permís.
  • De tornada a casa, un viatge satisfet ho comparteix; en fer-ho, fas que tots reflexionem sobre els nostres hàbits.

El compromís de l’Hotel J.Balmes Vic és oferir serveis sostenibles, consistents i eficients pels nostres clients, proveïdors, treballadors i la societat. L’empresa treballa per complir amb el compromís d’integrar la gestió responsable del negoci en l’àmbit econòmic, social i el medi ambient.

El turisme responsable i sostenible va en augment: no volem contaminar, no ens agraden els llocs massificats, volem respectar les costums i la cultura del nostre destí… Siguem més justos, fem turisme sostenible. L’experiència millora, i qui prova, repeteix.

Els carnavals d’Osona

Osona manté una tradició i una cultura amb el carnaval que no té res a envejar amb altres carnavals importants com el de Sitges o Solsona.

Centelles dóna el tret de sortida els carnavals d’Osona. Del 14 al 17 de febrer en aquesta població se celebra el 22è cau de les bruixes perquè segons la tradició, Centelles ha tingut fama de bruixes i s’ha transmès de generació en generació.  Al llarg dels anys, aquesta tradició s’ha convertit en un programa lúdic-cultural entorn a l’esoterisme,amb espectacles al carrer, un mercat esotèric, carrers temàtics, conferències, etc.

cau-de-bruixes

Cau de Bruixes. Centelles

Tot seguit, arriba el Carnaval de Terra Endins de Torelló amb el cop d’Estat del rei Carnestoltes que se celebra una setmana abans de l’inici de la festa.  Seguidament, el dijous 28 de febrer serà l’escenificació sexual del “Pullassu” que dóna el tret de sortida a la gran disbauixa d’aquests dies. La nit del “Pullassu” comença amb la concentració de margalefassians a la plaça Germà Donat on donarà pas al pregó del Rei Carnestoltes per continuar amb el ritual cercavila lúdica-festiva-sexual de la Bruixa Gresca amb Po Mató. El divendres 1 de març serà el torn de la gran festa del les Senyortes i els Homenots , on molts homes i dones del poble i forans es vesteixen del sexe contrari per una nit. La gresca comença amb una rua i continua amb la tradicional passarel·la a la Plaça Nova. El dissabte 2 la gran rua multitudinària una de les festes més esperades d’aquesta vila. El recorregut comença a les 6 de la tarda a la plaça de la Sardana i acaba a la plaça Joanot Martorell. Després, la festa segueix a la zona esportiva  amb el Ball de Carnaval i lliurement de premis a les carrosses millor guarnides. El diumenge 3 serà el torn del Carnaval Infantil i dimecres 6 de març, es posarà punt final al Carnestoltes amb l’enterrament de la sardina.

Després dels carnavals de Centelles i Torelló ara és el torn de diversos municipis com Roda de Ter, Taradell, Tona, Els Hostalets de Balenyà o Santa Eulàlia de Riuprimer.

Sens dubtes, els carnavals d’Osona no es poden explicar, s’han de viure. Agafa la teva disfressa i viu l’experència. T’hi esperem!

 

 

Sender del Parador Nacional de Vic a Sant Pere de Casserres

El monestir de Sant Pere de Casserres es troba a l’extrem de la serra de Casserres, en una sorprenent península rodejada per l’espectacular meandre que fa el Ter quan abandona la Plana de Vic, just abans de morir al pantà de Sau. Aixecat sobre un antic castell i una necròpolis, de la que s’ha trobat 78 tombes antropomòrfiques, el monestir és l’únic de l’ordre benedictí a Osona situat a les Masies de Roda. Travessat l’arc de mig punt que fa de porta d’accés, tot canvia i el temps sembla aturar-se en l’època de misteris i llegendes. Caminant per dins i racó a racó, descobrim el claustre, les sitges, els murs, l’hospici on s’acollien els peregrins… tot plegat, un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana que emmiralla amb més realisme el món de l’època medieval.

Diu la llegenda que el monestir de Sant Pere de Casserres fou fundat pels vescomtes d’Osona i Cardona sobre les relíquies d’un infant dels vescomtes que es conservà momificat, el qual, tres dies després d’haver nascut, va parlar i va dir que no viuria més de trenta dies i que un cop mort el seu cos fos posat dins d’una arca tancada, sobre una mula. Allà on s’aturés l’animal s’havia d’edificar un monestir sota l’advocació de sant Pere.

Actualment el monestir alberga una exposició permanent on s’interpreta la vida dels monjos a Casserres, mitjançant la recreació de les sales que han conservat la mateixa disposició al llarg dels segles, així com un audiovisual on s’explica la llegenda, la història i el procés de construcció del conjunt arquitectònic.

 

 

Al monestir només hi ha una via d’accés des del Parador Nacional de Vic, que s’hi pot arribar en cotxe per la carretera que arriba fins al pàrquing, o pel sender que comença tot just agafar la carretera on hi ha una senyalització de petit recorregut amb franjes de color groc i blanc i que voreja el pantà durant tot el recorregut amb una vegetació densa i amb unes vistes espectaculars. Aquest té una distància de 7 km anar i tornar. El propòsit d’aquest article és fer-lo a peu per disfrutar del seu entorn natural i la seva bellesa fins arribar al monestir.

 

En cotxe:

Per arribar al monestir haureu de sortir de l’Eix Transversal (C-25), per la sortida 183 (Roda de Ter), entrar a la carretera C-153 i desviar-vos a la dreta per agafar la carretera BV-5213 en direcció al Parador Nacional de Vic i Tavèrnoles.

Ubicació amb Google Maps:

 

Processant…
Fet! Ja estàs registrat!

La tradició de les Festes Nadalenques

Per Nadal cantem, estimem, regalem…com fem tot l’any.

L’època Nadalenca que encetem està farcida de tradicions. És un moment de l’any que tenim més present els nostres éssers estimats que ja no hi són, i que voldríem tenir a prop per poder-los estimar, conversar o obsequiar.

Algunes de les tradicions més boniques són les que van acompanyades de música i cant. Cantem per cagar el Tió, el dia de Nadal, els Pastorets, la Cavalcada de Reis… Sentim nadales pels carrers, s’organitzen concerts i recitals.

Les tradicions de Nadal a Catalunya:

El Nadal és una festa d’origen religiós que se celebra el 25 de desembre i commemora el naixement de Jesucrist. L’origen d’aquesta celebració, però, prové del món pagà, ja que coincideix amb el solstici d’hivern en què el dia comença allargar-se de nou. Cada país té les seves pròpies tradicions.

Com se celebra el Nadal a casa nostra?

13 de desembre, Santa Llúcia

LV_20111209_LV_FOTOS_D_54239987790-992x558@LaVanguardia-Web.jpg

Aquest dia, preludi de les festes de Nadal, començava antigament la Fira de Santa LLúcia. Actualment, la data s’avança i comença cap a finals de novembre. Arreu del país s’organitzen fires on es posen a la venda els arbres de Nadal, les figures del Pessebre i tota l’ornamentació de les festes nadalenques. La fira sol durar fins al dia 24 de desembre. A Vic la Fira de Santa Llúcia té lloc els dies 15 i 16 desembre a la Plaça dels Màrtirs.

24 de desembre, Caga Tió

Aquesta és una de les nits màgiques de l’any, especialment pels més petits de la casa. El tió és un personatge nadalenc molt important que té relació amb l’arbre de Nadal nòrdic. Es creu que es pot relacionar el tió amb el fred de l’hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc.

Qué-es-el-caga-tió-de-nadal.jpg

L’escalfor i la llum d’aquestes fustes o tions cremant eren el millor regal que es podia rebre en les glaçades nits de desembre; d’aquí vindria la idea que un tronc de fusta es considerés un element màgic, capaç de fer regals.

Més endavant, la llum i la calor del tió van començar a transformar-se en altres tipus de regals, com ara dolços, torrons i neules. A mesura que van anar passant els anys, aquesta tradició va anar evolucionant fins a transformar-se en la que coneixem avui dia: un tronc decorat amb una cara, potes, manta i barretina.

Uns dies abans de Nadal, es tria un tronc, que es disfressa, s’abriga i s’alimenta fins al dia 24 a la nit o al 25 al migdia. El tió es tapa amb una manta, es col·loca a la vora del foc, i els nens i les nenes ( i molts adults també) piquen el tronc amb bastons i canten una cançó perquè el tió cagui els regals que té amagats. Finalment s’aixeca la manta que el cobreix i s’agafa el regal que ha cagat.

25 de desembre, dia de Nadal

Segons les tradicions paganes, la celebració del Nadal està dedicada al solstici d’hivern, que el crisitanisme va transformar donant-li un caire religiós i convertint-la en el dia en què va néixer Jesús.

És típic fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules…També es fa una llarga sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales, es juguen llocs de taula o fins i tot es fa un bingo.

mini-Escudella-i-carn-d´olla.jpg

Escudella i carn d’olla

Les dites més típiques del dia són:

  • Per Nadal, cada ovella al seu corral!
  • Per Nadal, qui res no estrena res no val!

Els Pastorets, el pessebre i el pessebre vivent

Ben tips de menjar i amb alegria, la tarda del dia de Nadal, s’acostumava a anar a veure la representació dels Pastorets. En alguns pobles encara perdura aquesta tradició. És una obra de teatre que explica la història del naixement de Jesús. A Osona cal destacar els Pastorets de Torelló, Roda de Ter i Vic.

torello.jpg

Els Pastorets

El pessebre també és l’escenificació del naixement de Jesús que es reprodueix en figures de plàstic. Un dels elements més característics del pessebre és el caganer. Aquesta figura es troba amagada en un racó, darrere d’un arbre, on fa les feines a l’aire lliure. Va vestit, normalment amb camisa faixa i barretina vermella. Aquest representa la salut, la felicitat i la prosperitat.

En aquests darrers anys s’ha estat implantant a Catalunya els pessebres vivents, que escenifiquen els fets nadalencs en paratges emblemàtics de cada població i amb persones com a figures. A Osona destaca els pessebres vivents de Tona i Rupit.

26 de desembre, Sant Esteve

És una festivitat considerada com una continuació del dia de Nadal, es tracta de poder-se reunir amb la resta de la família amb qui no s’ha pogut estar el dia de Nadal. A Catalunya també és un dia festiu.

1354295091442.jpg

El dia està centrat en el dinar; i s’aprofiten les restes del dinar de Nadal; i per això se solen fer canelons.

31 de desembre, l’Home dels nassos i Cap d’Any

Se sol explicar als nens que aquest dia surt l’Home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l’any. Com que sovint els costa entendre el joc de paraules, fa que s’imaginin un persontage estrafolari i una mica terrorífic que només poden veure aquest dia.

També és el dia que es fan els preparatius per acomiadar l’any vell i rebre l’any nou. Es fan sopars sofisticats i elaborats amb els amics i la família, s’organitzen balls de festa i es menja el raïm. A Catalunya és tradició menjar dotze grans de raïm, seguint les campanades que toquen a les 12 de la nit.

5 de gener, Cavalcada de Reis

Aquest vespre arriba la Cavalcada de Reis de l’Orient. Els petits de la casa s’apleguen pels carrers on ha de passar la comitiva. A molts llocs, els nens porten fanalets amb què il·luminen tot el recorregut i se sol cantar la cançó dels Tres Reis, que a cada lloc té versions diferents.

934177_M.jpg

Mentre passa la cavalcada, els nens donen la carta als Reis o als Patges Reials, on han escrit la llista amb les joguines que desitgen i els regals per a tota la família i on han fet una declaració de bones intencions per a l’any que s’inicia. Durant la nit quan Ses Majestats reparteixen els regals es deixa una mica de menjar i beure per als Reis i el seu seguici i també pel bestiar que l’acompanya.

6 de gener, dia de Reis

És el dia de la mainada per excel·lència. Sovint, nerviosos, es lleven molt d’hora per descobrir què és el que els han deixat. Durant el dia es va passant per les cases dels parents (padrins, oncles, avis…) a recollir altres regals que també els han deixat.

El dinar de Reis ja és l’últim d’aquestes dates. És tradicional el típic tortell de Reis, fet de massapà, on hi ha una fava i un rei amagats i, al mig, una corona daurada. Qui trobi la fava haurà de pagar el tortell i qui trobi el rei és qui portarà la corona.

Tortell.jpg

Bones Festes i Feliç Any Nou!

 

Mercat Medieval de Vic 2018

Un any més la ciutat de Vic omplirà els carrers pel Mercat Medieval

MercatMedievalVicblog

Fira Medieval per excel.lència

El Mercat Medieval de Vic a la comarca d’Osona, que arriba a la 23a edició és un gran patrimoni cultural que cada any aglomera una gran multitud durant el pont de desembre. Aquest any l’esdeveniment tindrà lloc els dies 6, 7, 8 , i 9 de desembre. És considerada una de les fires més importants d’ambient medieval de tot el país. No perdis l’oportunitat de conèixer aquesta preciosa ciutat perduda entre la boira.

El casc antic de Vic i la resta de la ciutat es convertirà en un gran escenari dedicat a tots els públics on podran disfrutar dels diferents espectacles i exhibicions durant els quatre dies.

Què es trobarà el visitant?

Des de vestits d’època medieval, més de 350 parades que oferiran un gran sortit de productes d’artesania, tabernes típiques del segle XIV, tallers artesanals i mostres d’oficis antics, exhibicions de vols d’aus rapinyaires com àguiles, falcons, voltors i mussols, tir amb arc, passeig amb ponis i burros, activitats infantils, música i dansa. Músics i personatges folklòrics animaran els carrers per tota la ciutat. Aquest any s’instal·len dos zocos d’inspiració àrab, un siutat al Parc Jaume Portell i l’altre a la Plaça Gerbert d’Orlhac.

L’Assalt d’Altarriba:

L’acte estrella del Mercat Medieval i que serà el sisè any consecutiu és la representació teatral de l’Assalt d’Altarriba. Aquesta representació es basa en un fet històric que va tenir lloc durant el segle XV a partir de set episodis. En aquesta història s’explica la guerra civil catalana i la victòria de les forces de la Ciutat de Vic sobre els assaltants de l’exèrcit de Mudarra de Llorenç d’Altarriba en diferents escenaris repartits per la ciutat. En aquesta edició inclouen noves localitzacions. Els nous escenaris són el Pati de la Casa Sacerdotal i l’Albergueria. La resta d’espais són el claustre de la Casa de Convalescència, el Pati de la Creu de l’Antic Hospital de la Sta. Creu, l’Orfeó Vigatà, l’Escorial, la Casa Bojons i el Temple Romà. Aquesta representació teatral és representada per un equip de més de 80 persones que fa possible posar en escena aquesta obra.

Conèixer la regió:

El Mercat Medieval de Vic és una bona proposta per conèixer millor la comarca d’Osona situada a la Catalunya Central, a una hora de la ciutat de Barcelona, del mar i del Pirineu i amb una situació privilegiada.

T’hi esperem!

Santuari de Mare de Déu de Cabrera

El Santuari de Mare de Déu de Cabrera està situat en un cingle a gairebé 1.300 metres d’alçada i ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars sobre la Plana de Vic, els Pirineus, Pedraforca, Montserrat, Montseny, Puigsacalm, Bellmunt, etc. Al santuari disposa de restaurant els caps de setmana i festius. Cal reserva prèvia.

A Cabrera si pot accedir per molts llocs, però en aquest article especifico una de les rutes més boniques i que voreja tota l’estona els cingles i es gaudeix d’unes vistes excepcionals durant tot el recorregut. El recorregut es pot fer amb 2 hores amb parades per fer fotos i gaudir de la tranquil·litat i la bellesa de l’entorn.

Recorregut:

Venint per la carretera C-153 en direcció Cantonigròs haurem de prendre la pista que surt a la nostra esquerra passat el quilòmetre 22 on veurem un rètol que posa el Pont de les Perxes. Aquesta pista està en molt bones condicions i ens permet arribar sense problemes fins a l’inici de la nostra ruta a peu, al pàrquing de Sant Julià Cabrera. Al costat mateix del pàrquing trobem l’església romànica de Sant Julià de Cabrera; construïda el segle XI i modificada el segle XVI. Un rètol molt detallat ens indica la ruta a seguir.

Començem el recorregut obrint la valla que hi ha davant del pàrquing del Prat de Sant Julià de Cabrera. La valla és perquè les vaques no travessin la carretera quan pasturen per la zona. Per no desorientar-nos ja que és una mica confós, en dirigim sempre en direcció oest ( és a dir, seguim camí cap a l’esquerra), fins que trobem la senyalització de l’itinerari; unes marques vermelles i en alguns casos vermelles i grogues dibuixades sobre les pedres o en alguns troncs dels arbres fins arribar al Cap del Pla del Prat, durant aquest tram del recorregut és bastant irregular amb pedres i roques i amb un fort desnivell. Per facilitar la pujada anirem trobant ganxos sobre les roques per fer-nos de suport. Seguim el camí passant per una fageda fins arribar a l’inici dels cingles de Cabrera. La part superior del cingle és plana i en algun punt no té més de 5 metres d’ample el que ens dóna unes vistes inmillorables. El descens l’iniciem anant en direcció al Santuari de Cabrera. Passem per una zona molt estreta d’uns 5 metres d’ample amb el precipici del cingle a banda i banda. La vista és, en un dia clar, espectacular. Una vegada hem arribat al santuari, seguim el camí fins a trobar-nos el descens de les escales que ens portarà al Coll del Bram (Base de les escales). Tot just davant de les escales veurem un petit cartell on posa “Sant Julià de Cabrera” que ens quedarà a la nostra dreta i ens durà fins al pàrquing on tenim el cotxe. Durant el camí de tornada veurem els cingles des de baix i a la nostra dreta.

IMG_20181011_145107.jpg

Senyalització del camí. Marques vermelles

IMG_20181011_151311.jpg

Ganxos que trobem en alguns trams per facilitar-nos la pujada als cingles.

IMG_20181011_165501.jpg

Cartell en direcció a Sant Julià de Cabrera que trobem a la base de les escales-Coll de Bram per agafar el camí de tornada al pàrquing.

Galeria de fotos del recorregut:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plànol de la ruta:

Ruta Cabrera

Ubicació amb Google Maps:

 

Processant…
Fet! Ja estàs registrat!

Santuari de Bellmunt

El santuari de la Mare de Déu de Bellmunt (“ermita al cel suspesa”, en paraules de Mossèn Cinto Verdaguer) és al capdamunt de la serra de Bellmunt, al cim més alt (1.246 metres) i pertany al municipi de Sant Pere de Torelló (Osona). Aquesta serra divideix les aigües entre les conques del Fluvià i del Ter, i és travessada pel riu Ges.

Disposa d’un mirador des d’on es veu la Plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges, el Bisaura i en dies clars, la muntanya de Montserrat. Al costat del santuari hi ha un refugi i un restaurant, tots dos edificats sobre roca vica. Als peus de Bellmunt s’estenen boscos d’alzines, roures, faigs i boixos.

Recorregut:

S’hi pot accedir en cotxe des de Sant Pere de Torelló d’on surt una carretera nova que permet arribar amb automòbil fins a l’aparcament que hi ha a pocs metres del cim. La carretera és estreta i amb molts revolts, per tant s’ha de conduir amb molta prudència. La recomanació d’aquest article és fer-lo a peu des de Sant Pere de Torelló per gaudir de l’entorn i del paisatge.

Per pujar-hi a peu, no tindrem cap problema per trobar el camí. A Sant Pere de Torelló, seguim la carretera fins a la sortida del poble. Després de les últimes cases, deixem el cotxe en un racó de la carretera, ja que més endavant no hi ha lloc per deixar-lo. Farem un tros del recorregut per la mateixa carretera fins a trobar un pal indicatiu que ens indica el camí a seguir. Seguirem pel camí forestal seguint les marques o fletxes vermelles que anirem trobant sobre les roques. A partir d’aquí, el camí va pujant en fort desnivell tot fent ziga-zagues fins al coll de Font de Xeca. Un cop al coll, veiem que la pujada és encara més forta del que hem estat fent fins ara. Un cop acabat el tram de més desnivell, se suavitza molt el camí fins que trobem la carretera, la qual, seguirem fins al cim del Santuari de Bellmunt. El camí de tornada farem el mateix recorregut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recomanacions:

Gaudiu de la gastronomia del restaurant que hi ha al santuari i al mateix moment de la tranquil·litat mentre mengeu. Una experiència en tots els sentits.

Si feu el recorregut a peu, unes bones sabatilles esportives, per evitar lesions ja que el recorregut és d’un gran desnivell i el terreny és molt irregular. No oblideu el mòbil o càmera de fotos per capturar les vistes panoràmiques.

Ubicació amb Google Maps:

La Creu de Gurb

El turó de la Creu de Gurb és una petita elevació de 842 m que ofereix unes vistes immillorables sobre la Plana de Vic i els seus voltants. Està ubicada a Gurb, un municipi de la comarca d’Osona que conserva una arrelada tradició agrícola i ramadera amb una gran quantitat de masies i explotacions. El turó i el municipi comparteixen dades històriques, ja que els orígens del poble de Gurb, s’inicien en un castell ubicat a la part elevada del turó. Tant el terme com el Castell de Gurb, apareixen documentats per primera vegada l’any 886, on es diu que pertanyien al comte de Barcelona.

IMG_20180810_180259.jpg

La Creu de Gurb

Recorregut:

La ruta es pot començar des de Sant Andreu de Gurb o des de la ciutat de Vic. En aquest article s’explica com arribar-hi des de Vic ja que és més fàcil de seguir les senyalitzacions i orientar-se.

Des de la ciutat de Vic et dirigeixes a l’Avinguda Olímpia i la segueixes fins als afores de la ciutat (direcció Tennis Vic). Tot seguit travesses la C-17 per un pont i vas seguint la carretera sense deixar-la durant 5 minuts aproximadament. Llavors segueixes pel camí de carro de la dreta i passes per sota de la C-25 on compartirem el mateix camí que per anar a l’Ermita de Sant Sebastià. Agafarem el camí de la dreta sense desviar-te en cap moment. Un cop deixes enrere totes les masies, trobaràs el peu del turó on has de deixar el cotxe, en cas que hagis vingut en cotxe. Fins aquí s’hi pot arribar en cotxe. En aquest punt podràs triar diferents camins que están ben indicats amb senyalitzacions. El de la dreta és curt però intens; el de l’esquerra és més llarg i voreja el turó. El meu consell és començar pel camí de la dreta i tornar pel més llarg que voreja el turó per no repetir el mateix camí i fer la ruta més interessant.

Al cap d’uns 20 minuts, arribes al cim del turó on pots gaudir de les fantàstiques vistes de la plana. És una excursió fàcil, tranquil·la i molt recomanable, d’uns 7 km de llargada i uns 360 metres de desnivell, que sense presses podràs realitzar en unes 2 hores.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Consells i recomanacions:

És imprescindible portar calçat adequat per l’ocasió i roba còmode. També és aconsellable dur begudes per hidratar-se.

Ubicació amb Google Maps:


 

El Morro de l’Abella

El Morro de l’Abella és una península que sobresurt dels cingles i permet veure les meravelloses vistes del Pantà de Sau i el Salt del Tirabous.

Tavertet és un municipi d’Osona situat al nord est del Collsacabra. Els seus paratges naturals tenen molt d’atractiu, un exemple són els cingles que limiten amb la vall del riu Ter.

Com arribar:

Des del municipi de l’Esquirol heu de travessar tot el poble direcció Tavertet (carretera BV-5207) fins el km 8 a mà dreta es troba el pàrquing per deixar el cotxe.

Pic de l’Abella:

Un cop aparcat el cotxe ens dirigim cap al camí que trobarem que s’endinsa al bosc. L’anirem seguint i a la primera bifurcació agafarem el caminet de l’opaca, el de l’esquerre. Seguint pel camí fins la següent bifurcació que anirem cap al corriol de la dreta i ja no el deixarem fins arribar al Morro de l’Abella.

Es tarden uns 15 minuts des del pàrquing fins a la punta del morro. L’accés és fàcil només hi ha un tros sinuós de roques. Des de la punta del Morro de l’Abella es pot gaudir de les meravelloses vistes dels cingles de Tavertet, del Pantà de Sau i el Salt del Tirabous amb un gran gorg a sota que quan ha plogut és espectacular.

Consells i recomanacions:

En el cas de fer una sortida amb nens cal anar amb compte amb els precipicis, que no s’acostin massa als límits perquè no hi ha cap seguretat.

És important anar amb calçat còmode per a caminar de forma correcta. També és recomanable portar begudes per hidratar-se i refrescar-se durant els dies assolellats ja que l’indret no compta amb cap mena de punt d’aigua.

Ubicació amb Google Maps:

Processant…
Fet! Estàs registrat!
%d bloggers like this: